Article disponible tambè en format PDF:
https://revolucion-prt.es/wp-content/uploads/2026/10/Proposta-politica-per-a-lacampada-per-lhabitatge-de-Valencia_.pdf
El 3 d’octubre milers de persones es mobilitzaren a València baix el lema «Acabem amb el negoci de l’habitatge». La manifestació es va dirigir al Palau de les Arts, on tenia lloc el «València Real State Summit», una cimera d’especuladors en la qual rates capitalistes com Juan Ramón Rallo i Albert Ribera debateren com podien omplir-se més les butxaques amb la suor de la classe treballadora i sense moure un dit, amb ponències com «Cómo construir tu patrimonio sin miedo», «Liberalismo, capitalismo y el futuro de la propiedad» i «Fiscalidad del inversor: cómo pagar menos legalmente».
Allà, un grup d’activistes va aprofitar la cobertura de les masses per a trencar el cordó policial i accedir a l’edifici, en una admirable demostració de força popular rebuda amb aplaudiments i càntics apel·lant a la unitat de classe, la lluita contra el rendisme i el feixisme, i contra la policia. Els gossos del capital van atacar als manifestants amb colps de porra al cap, bales de goma i gas lacrimogen, provocar multitud de ferits. També van conduir els furgons cap a la multitud per dispersar-la. Hi hagué 5 detinguts de forma aparentment aleatòria, «per les pintes», en un parc i en un bar allunyat [1]. La resposta desproporcionada contra una acció pacífica, amb el PSOE com a responsable del dispositiu i el PP i Vox exigint encara major contundència, rere la insultant derogació de l’esquàlid «decret Maricarmen», i en una mobilització amb un perfil d’assistència ampli en el que abundaven les famílies treballadores, només han aconseguit que redoblar la ràbia popular i la legitimitat de la lluita als carrers.
Una volta les organitzacions d’habitatge havien desconvocat la mobilització, unes 200 persones marxaren pel seu compte fins a la Plaça de l’Ajuntament per a establir una acampada espontània demostrant el principi leninista de que «les masses saben organitzar-se soles per a lluitar». En resposta a algunes preguntes que hem rebut, ni el PRT ni cap militant tenia planificada l’acció, sinó que els camarades allà presents van saber identificar l’ànim de les masses per a lluitar i es van unir a elles.
1. SITUACIÓ ACTUAL
L’acampada ha crescut exponencialment durant aquests dies, amb unes 1500 persones acampades, guanyant-se el suport dels principals col·lectius i sindicats d’habitatge i llogateres, reunint-se en assemblees i organitzant-se mitjançant comissions.
Aquesta és la segona més gran de les acampades per l’habitatge que s’han establit arreu de l’Estat, amb l’objectiu de colpejar als especuladors i exercir pressió per aconseguir millores en les condicions de vida. Com assenyalaven al nostre recent article [2], l’acampada és una tàctica d’ocupació de l’espai públic que aconsegueix situar un problema al centre de l’opinió pública, exercir pressió i concentrar a un grup ampli d’activistes per tal d’organitzar diferents accions com, per exemple, els cordons d’autodefensa contra els feixistes del 8 d’octubre. En aquest cas, es de sobra evident que considerem aquesta aposta tàctica com a correcta.
De fet, gràcies a l’organització de les masses i l’escalada a la lluita en tot l’Estat, s’han aconseguit les següents fites:
- Pressionar per forçar a tots als sindicats a convocar una vaga general política.
- Posar la qüestió de l’habitatge sota l’agenda política. Quan el poble es mobilitza i està disposat a lluitar fins a les darreres conseqüències, el Govern tem una ruptura de la pau social i es veu obligat a plantejar reformes.
- Gràcies a la participació de diferents destacaments del Moviment Comunista d’Espanya a les acampades, les idees revolucionàries estan guanyant pes dintre de les lluites populars.
- Forçar un avançament de les eleccions.
Així i tot, no hem d’oblidar que l’acampada no és una fita en si mateixa, és una aposta tàctica i, com a comunistes, sabem que la capacitat d’organitzar una revolució exigeix saber transmetre de forma àmplia nocions de flexibilitat tàctica.
Esta acampada troba precedents fa dos anys, en la que es va establir el 19 d’octubre de 2024. Compatim part de la línia que defensarem en aquella acampada, i recomanem la lectura completa de l’article [3]:
Considerem que l’acampada ha de ser una forma de lluita complementària a les exposades anteriorment. Hem de tindre present que els nostres recursos i forces són limitats. És per açò que hem de tindre clar que és allò principal d’allò secundari en la nostra línia política i les formes de lluita. Els recursos que destinem a mantindre una acampada, necessàriament no estaran destinats a per exemple organitzar assemblees als barris.
Volem fer una crida a la reflexió als activistes populars: el millor paper que poden jugar és ser organitzadors del poble. Hem de posar en el centre la conscienciació, organització i mobilització de les amplies masses.
Les accions de xicotet grup tenen el seu lloc, les acampades en espais poden ser una forma complementària de pressió, però sobretot hem de veure com sumar més i més gent a la lluita.
La orientació de partida de la passada acampada va ser resistir fins aconseguir l’aprovació d’unes reivindicacions concretes. Quan el desgast i el fet que l’acampada s’alçaria sense cap canvi concret van ser evidents, es va fer un esforç per canalitzar les forces i es va aconseguir un creixement moderat dels sindicats d’habitatge, així com la fundació de dos noves assemblees de barri. Aquesta acampada ens va deixar la lliçó de que la lluita té anades i tornades, i que el propòsit principal d’una acció ha de ser debilitar a l’enemic i enfortir-nos a nosaltres.
Per ara, esta nova acampada està sent un espai públic enfocat a donar a conéixer i fer accessible l’opció d’organitzar-se a tot aquell que estiga disposat, deixant clar que la nostra força està en la nostra massivitat, i que aquesta únicament pot ser assolida organitzant-nos als barris, centres d’estudi i centres de treball, amb molta major vinculació amb els sindicats d’habitatge i altres organitzacions populars.
2. PROPOSTA POLÍTICA
Compartim la nostra proposta. Amb ella esperem contribuir a desenvolupar i expandir una orientació de classe que servisca per a lluitar:
1. La principal debilitat del moviment per l’habitatge és la falta d’un anàlisi correcte, tal i com estudiarem en la 1a Trobada Revolucionària de la Lluita per l’Habitatge [4]. Els comunistes hem de fomentar la formació i debat en els següents punts, que es detallen al document de la Trobada:
- Entendre els mecanismes amb els que se’ns explota (generalment, amb l’especulació com a principal i altres com la turistificació com a complements, al contrari del que defensa el reformisme) i transmetre un anàlisi de classe que ens permeta identificar els nostres enemics i aliats. Definir l’oligarquia financera com a enemic principal i conéixer els seus mètodes. Delimitar el camp popular i la forma de resoldre de manera no antagònica les contradiccions a la seua sí.
- Establir en cada context unes reivindicacions comunes i els mètodes d’organització correctes que es deriven del procés d’anàlisi col·lectiu. És a dir, les que puguin dificultar l’actuació i colpejar a l’enemic principal.
- Principis organitzatius (democràcia, amplitud i combativitat), d’organització sindical i planificació.
2. L’acampada ha de ser un espai de democràcia obrera i re-mobilització. Les persones allà organitzades hem d’arribar a acords i construir unitat d’acció per a impulsar la lluita a nous nivells de pressió i enfortir el camp popular. Fins i tot quan l’acampada s’alce hem de tractar que ja estiga establert un pròxim pas, amb una escalada a noves formes de lluita que siguen capaces d’estendre la pressió a més espais i amb major intensitat. Si es fa bon treball no hi haurà desmobilització, sinó re-mobilització en formes de lluita que molesten més.
3. L’enfortiment del camp popular va per onades. Els esquerranistes, que confonen l’acció més «radical» amb l’acció més revolucionària, pensen que tot gran flux de lluita s’ha d’estirar fins al desgast, amb accions cada vegada més contundents, i sovint son incapaços de consolidar el gros de les forces que participen en la mobilització massiva. Els reformistes no tenen interés en construir el camp popular més enllà dels seus interessos electorals puntuals. Els revolucionaris hem d’aprendre a lluitar, consolidar les nostres forces formant nous dirigents de masses, tornar a desplegar les forces i lluitar de nou. La revolució no es fa, s’organitza.
4. Els sindicats d’habitatge, col·lectius de barri, organitzacions estudiantils i altres organitzacions populars i revolucionàries han de fer convocatòries de presentació i incorporar i educar nous membres per a contribuir a aquest enfortiment. Han d’aportar la seua experiència per orientar a les masses, i alhora desfer-se de tot burocratisme i desconfiança en elles, entenent que la iniciativa organitzadora i de lluita sorgix de les masses. El poble no demana permís per a organitzar-se, i l’acampada espontània inicialment sense suport de les organitzacions d’habitatge és la prova.
5. El treball modela les nostres vides, la producció continua sent el cor de la societat, i el proletariat és la classe revolucionària. La contradicció capital-treball continua sent la fonamental en el capitalisme, i per tant el Moviment Obrer ha de continuar sent el centre de l’estratègia revolucionària comunista [5]. L’acampada és una aposta tàctica necessària en la qual participen fonamentalment estudiants i professionals progressistes del sector de l’educació i de la cultura, molts d’ells convençuts de la justesa de les idees revolucionàries i comunistes. L’èxit d’aquesta aposta tàctica dependrà de la nostra capacitat per a unir a obrers i estudiants, desbordar l’actual direcció del moviment en mans de la xicoteta burgesia i burocràcia sindical, i posar al Moviment Obrer al capdavant de la lluita popular de forma que es guanye en amplitud, democràcia i combativitat.
6. La vaga és la ferramenta de lluita legal més potent entre l’arsenal de la classe treballadora. Com tot dret reconegut per la burgesia es troba limitat, però inclòs en este marc (que en moments de flux es pot desbordar), servix per a infligir dany econòmic aturant la producció, distribució i venda, i sobretot per a alliberar per a fer lluita política oberta a un gran nombre de persones normalment limitades pel treball, podent fer piquets informatius, arribar a altres centres de treball, fer assemblees, dificultar el tràfic i fer accions de protesta militant. El nostre repte és fer-la desbordar, convertir la indignació en organització i lluita, governe qui governe, convertir els centres de treball en focus de lluita i politització. Pròximament publicarem un article al respecte.
7. Els grups feixistes son organitzacions amb l’objectiu d’establir un règim supremacista mitjançant el terror. La seua rellevància política augmenta en moments d’inestabilitat política, en els que actuen com a gossos de presa del capital. Els unten i donen altaveu quan cal combatre la mobilització. Hem de trencar el seu marc, que és principalment una lluita política per l’estat d’opinió. Guanyar-nos el suport de les masses, deixant el feixisme sense base, és la principal forma d’aïllar-lo.
8. Les principals formes de transmetre una línia revolucionària son:
- L’agitació i propaganda, educant i convencent als activistes, especialment als més actius i més capaços d’organitzar i fer avançar a la resta del poble. De poc servix l’aprovació d’un manifest amb una línia de classe si aquesta no és acceptada i interioritzada pels acampats i el poble que els dóna suport. De poc servix que els comunistes prenguem «les decisions més correctes» per les masses -sovint ni tan sols serem capaços de fer-ho- en lloc d’empoderar-les. El nostre esforç d’agitprop en formacions i debats ha de servir-li a les masses per a lluitar. Les consignes no son suficients per a educar al poble.
- Convertir l’acampada en una escola de lluita. La millor forma d’entendre la natura del capitalisme és enfrontar-se a ell. Cal establir mecanismes de participació, presa de decisions i organització que eduquen en la lluita i en el socialisme. Hem d’aprofitar este xicotet espai en el que no entra la policia per a desenvolupar la nostra capacitat d’autoorganització en tots els àmbits.
Per a que aquest procés tinga èxit hem de formar-nos en i aplicar la Línia de Masses. Recomanem als nous comunistes la lectura de l’article Qué és un partit comunista d’avantguarda i com funciona? [6].
9. En tot aquest procés els comunistes hem d’elevar la consciència de les masses vinculant les lluites concretes amb la realitat actual del capitalisme, en etapa de crisi imperialista i ofensiva reaccionària, explicant que l’única possibilitat d’alliberar-nos de l’explotació i la misèria és amb el socialisme.
En particular, hem de desemmascarar el reformisme i la socialdemocràcia. No hi ha cap dubte de que estem davant d’un moviment genuí, construït pel i per al poble. Tampoc tenim dubtes de que el reformisme és la intentarà cooptar la lluita i segrestar-la dins el parlamentarisme. Aquesta és la principal perspectiva amb capacitat de desactivar el moviment. No ho hem de permetre: la història demostra que els drets es defensen des de la pressió popular.
10. No hem de caure en trampes electoralistes. La convocatòria recent d’eleccions, tal com analitzem en el nostre comunicat, suposarà un intent de la socialdemocràcia i dels reformistes de tornar-se a presentar amb una cara amable. Hem de tenir clar que independentment del color del Govern, els nostres drets només es conqueriran o defensaran amb l’organització obrera i popular. Recomanem la lectura de la nostra posició:
: https://revolucion-prt.es/ante-oportunismo-electoral-organicemos-clase-obrera-para-luchar/
Referències
1 – Denuncian detenciones violentas y aleatorias en València: “Se llevaron a dos del bar por las pintas” https://www.elsaltodiario.com/valencia/denuncian-detenciones-violentas-aleatorias-valencia-se-llevaron-dos-del-bar-pintas
2 – Llamamiento: ¡Reforcemos la lucha por la vivienda, que sea la chispa que encienda la llama! https://revolucion-prt.es/reforcemos-lucha-vivienda-la-chispa-encienda-llama/
3 – Passem a l’ofensiva contra l’especulació capitalista!
https://revolucion-prt.es/ofensiva-contra-especulacio-capitalista/
4 – Primer encuentro revolucionario de la lucha por la vivienda (València)
https://revolucion-prt.es/encuentro-vivienda-valencia-2024/
5 – El treball continua sent central
https://revolucion-prt.es/treball-continua-sent-central/
6 – ¿Qué es un partido comunista de vanguardia y cómo funciona?
https://revolucion-prt.es/que-es-partido-comunista-vanguarda-como-funciona/
ARTICLE RECOMANAT
Comunicado: ante el oportunismo electoral, ¡organicemos a la clase obrera para luchar!
