Versión en castellano:
https://somosrevolucion.es/ofensiva-contra-especulacion-capitalista/
València s’ofega, València no està en venda: la manifestació d’ahir 19 d’octubre va dur a entre 15.000 i 50.000 persones a prendre els carrers. El gros de les pancartes denunciaven l’especulació i reclamaven la reducció dels preus del lloguer i el dret a la vivenda. L’especulació capitalista està asfixiant a les classes populars, i hi ha una clara disposició a lluitar.
Aquesta manifestació ha de ser l’inici d’un renovat moviment per l’habitatge i contra l’especulació: no podem seguir a la defensiva, hem d’organitzar massivament al poble per fer front als rendistes. Hem d’impulsar un moviment per l’habitatge ampli i combatiu. Hem de passar a l’ofensiva contra l’especulació capitalista.
Per això fem una crida a assistir a l’Assemblea convocada hui a les 18:00 a la Plaça de l’Ajuntament!
La reivindicació principal ha de ser el descens dràstic del lloguer
És l’especulació amb el preu del lloguer la principal forma amb la que els rendistes ens estan explotant. La reducció del preu del lloguer ha de ser la reivindicació central, complementada amb totes aquelles orientades a reduir i cercar els interessos dels capitalistes. Són ells o nosaltres.
Entre les reivindicacions complementàries més rellevants trobem:
- Reducció també del preu de l’habitatge, no sols del lloguer.
- Augment de la vivenda pública, sobretot amb l’expropiació (hi ha 500.000 vivendes en mans d’entitats financeres).
- Garanties en la legislació del lloguer: contractes indefinits per defecte, prou de fer-nos fora cada cinc anys per augmentar-nos el preu.
- Prohibició de les noves formes d’especulació amb el turisme, com la reconversió de les vivendes en baixos turísitics i l’AirBnB.
- Aturar tota forma d’especulació que posa al capdavant els interessos dels capitalistes al nostre territori: macrohotels, PAIs, PECs, ampliació del port, etc.
Proposem la següent orientació política per lluitar:
1. La manifestació massiva com a principal forma de protesta: convocatòria mensual, sent p.e. la propera el dia 16 de novembre. Ens espenten a les ciutats en busca de feina: la protesta massiva és la nostra millor arma!
2. Assemblees obertes cada setmana a cada barri des d’on organitzar la difusió de les següents mobilitzacions i accions amb cartells, pamflets, taules informatives, etc. Convertim cada assemblea de barri en un centre de lluita i politització!
3. Complementar les assemblees amb espais d’educació política: xerrades, events, col·loquis on pugam difondre perquè lluitar i com fer-ho, sumar a més gent a la lluita popular i identificar amb claredat com actuen els nostres enemics.
La manifestació ha de ser la forma principal de lluita, complementada per totes aquelles que siguem capaces de desplegar d’acord a les circumstàncies.
Tot açò, buscant la coordinació amb la resta del moviment a l’Estat per poder pressionar de forma efectiva.
La nostra força està en la nostra massivitat
La manifestació d’ahir acabà amb l’ocupació de la Plaça de l’Ajuntament, iniciativa en la que hem participat. A l’assemblea de les 8:00 hi havia activistes que defensaven l’acampada com allò principal a fer i on destinar forces per aconseguir les reivindicacions de la manifestació. Aplaudim la iniciativa i compromís d’aquesta acció.
Tot i així, considerem que l’acampada ha de ser una forma de lluita complementaria a les exposades anteriorment. Hem de tindre present que els nostres recursos i forces són limitats. És per açò que hem de tindre clar que es allò principal d’allò secundari en la nostra línia política i les formes de lluita. Els recursos que destinem a mantindre una acampada, necessàriament no estaran destinats a per exemple organitzar assemblees als barris.
Volem fer una crida a la reflexió als activistes populars: el millor paper que poden jugar és ser organitzadors del poble. Hem de posar en el centre la conscienciació, organització i mobilització de les amplies masses.
Les accions de xicotet grup tenen el seu lloc, les acampades en espais poden ser una forma complementària de pressió, però sobretot hem de vore com sumar més i més gent a la lluita.
L’acampada no pot ser la principal forma de lluita, i de dur-se endavant, ha de posar en el centre ser una palanca per l’organització i politització massiva del poble contra els especuladors.
No podem avançar sense trencar amb el reformisme
Fem una crítica contundent a Compromís, Podem, PCE i Sumar doncs amb la seua gestió del govern a distints nivells són igual de responsables de la situació actual que els seus socis de govern del PSOE i el nou govern local de PP i Vox. En els darrers 10 anys, el preu del lloguer s’ha incrementat un 138% a València ciutat, amb 8 d’eixos anys amb el Govern del Botànic, i 5 al govern central. Veiem com han sigut servils i lacais amb els interessos dels capitalistes, i el poble ni oblidem ni perdonem.
Per si fora poc, denunciem el seu ús partidista de la convocatòria de València no està venda, on la seua militància, que participava «a títol individual», ha inclòs la signatura d’aquests partits en el manifest en contra la decisió pressa a la coordinadora, que vetava la seua participació. Els han inclòs just el dia abans de la manifestació perquè no hi haguera marge a desfer-ho, quan tota la militància popular estava centrada en els preparatoris de la manifestació.
Els polítics professionals, assessors i militància que ostenta responsabilitats rellevants d’aquests partits ha de ser han de ser desemmascarats davant el poble i han de ser vetats del moviment!
Cap solució vindrà del govern: hem d’organitzar-nos per lluitar
Tots els partits d’esquerra i reformistes que han estat en el govern són còmplices de la situació actual. El moviment per l’habitatge i contra l’especulació, per aconseguir els seus objectius, ha de ser independent.
Sumar, Podem, Compromís són, en última instància, servidors dels grans capitalistes. La seua política serveix a una classe: la classe dels capitalistes. La nostra política ha de servir als veritables interessos de la classe treballadora, i per això els nostres espais de decisió i lluita han de tindre la centralitat política.
El reformisme vol emprar el turisme com a cap de turc
La manifestació s’organitzà sota tres eixos: per l’habitatge, en defensa del territori, i contra la turistificació. El gros de la denúncia de les organitzacions veïnals es centrava en la turistificació. En contrast, el gros de les pancartes reclamaven la regulació del lloguer i l’accés a la vivenda. «Fora turistes dels nostres barris» es veia respost per «Fora rendistes dels nostres barris». Les masses treballadores saben qui és l’enemic, i no és el turista. És el rendista, i hem d’assenyalar també el polític que els protegeix. El turisme és una forma concreta d’especulació, pel que s’ha d’atacar de forma complementària a la reivindicació principal, atenent al grau en que es dona en cada lloc de forma específica.
Emprar el turisme com a cap de turc és l’agenda del reformisme, i ha calat en les organitzacions dels barris. És evident que l’increment dels preus de la vivenda i el lloguer afecten a tots llocs, també en ciutats on no hi ha turisme: Burjassot es troba entre les 10 ciutats amb major increment de lloguer, sense cap tipus de turisme. Si demà es prohibira el turisme, els fons voltor seguirien comprant vivendes i incrementant els preus, els rendistes seguirien ofegant-nos amb el lloguer.
El reformisme és la política dels capitalistes a la sí dels moviments populars. Sempre negociaran a la baixa les reivindicacions del moviment popular, se centraran en aconseguir el que és possible «ara», per acontentar el moviment i aconseguir vots. La nostra perspectiva és la contrària: ara som pocs, ara podem aconseguir poc, però amb organització i difusió, podem ser moltes persones més, podem aconseguir molt més.
La única solució és la revolució
Els interessos dels capitalistes són antagònics i irreconciliables amb els de la resta del poble. Aquesta minoria parasitària pot fer endavant els seus interessos i explotar-nos tant dintre com fora del treball perquè conten amb l’Estat com la seua ferramenta de dominació.
L’Estat és la policia, l’exèrcit, les pressors, la judicatura i l’administració política. La influència dels grans capitalistes, l’anomenada oligarquia financera, és omnímoda: controlen l’Estat i també les principals corporacions i els mitjans de comunicació. La seua democràcia sòls és una façana de la dictadura del capital.
En aquest marc, és just rebel·lar-se, la seua explotació i opressió ens ofega, i volem dur la lluita de resistència contra el capital a les seues màximes conseqüències. No sols perquè és necessari que ens defensem de la seua violència i explotació, sinó perquè aquesta és la millor escola de lluita per assolir el grau d’organització necessària per posar-li punt i final.
Fem una crida a tots i totes les activistes revolucionàries a participar àmpliament en la lluita per l’habitatge contra l’especulació, en conscienciar i mobilitzar a les àmplies masses populars.
Trenquem amb el reformisme i rebutgem tota il·lusió!
Organitzem l’ofensiva contra l’especulació capitalista!
Portem a la classe treballadora al capdavant de la lluita popular, contra el capitalisme i per la revolució!
