Passats ja tres mesos de la tragèdia, es constata la ineficiència i ineficàcia de les escasses mesures preses pel govern. Cotxes amuntegats en abocadors improvisats amb fugues de tot tipus; infraestructures que continuen destruïdes; garatges que continuen plens de fang; garatges i edificis en risc d’enderrocament; centenars de milers de persones que continuen vivint en un ambient amb uns nivells de contaminació i pols elevadíssims; un desastre ecològic sense precedents a la zona…
A banda del vergonyós joc oportunista electoral dels diferents partits burgesos de l’oligarquia, que va portar a que les forces essencials per ajudar tardaren més d’una setmana en ser enviades a la zona afectada, hem sigut testimonis de primera mà que el desplegament d’estes forces tampoc ha sigut bastant. Tot per no voler posar a disposició la capacitat productiva, logística i de maquinària de nombrosos monopolis espanyols. Queda clar quins interessos els partits burgesos saben que no poden i no volen tocar: els interessos de l’oligarquia.
Mentre, seguim observant la insuficiència i lentitud de les mesures preses pels governs centrals i autonòmics. Especialment en matèria d’habitatge, els preus s’han disparat no només a la zona afectada, sinó a tota l’àrea metropolitana, i continua sense haver cap tipus de limitació al preu del lloguer o de les hipoteques. A més, el joc burocràtic i parlamentari dels diferents partits dificulta l’aprovació de qualsevol mesura o ajuda per a la zona, com hem viscut l’última setmana. El vot negatiu de diferents partits conservadors del Parlament burgès, ha evitat que s’aprove un Paquet Òmnibus, que incloïa una sèrie d’ajudes per a la DANA.
Per tots estos motius, entre altres aspectes, arribem ja a finals de gener i principis de febrer amb la indignació legítima i justa de les masses, que continua vigent. Hem vist com les manifestacions a finals de desembre continuaven sent massives, i no és per a menys. Tenim clar, com hem comentat en comunicats anteriors que Mazón és el principal culpable, però no l’únic. Sabem que el PSOE ha jugat a un joc passiu, sense aprovar mesures clau que podrien haver mobilitzat recursos, amb l’objectiu de deixar que el PP s’enfonse. Mentre, Sumar, al capdavant del qual està Yolanda Díaz al Ministeri de Treball, només ha aprovat mesures per facilitar els ERTES a les empreses, i redactant un Decret sobre Permisos retribuïts ambigu. Com s’ha comentat al paràgraf anterior, igual que a la resta del territori estatal, les mesures en matèria d’habitatges brillen per la seua absència.
Per això no anem a acceptar ni mobilitzacions silencioses ni lemes que només assenyalen un culpable amb fins oportunistes i electorals. Assenyalem tots els culpables, assenyalem els polítics com gestors de la misèria capitalista, i assenyalem el sistema capitalista en el seu conjunt. Malgrat l’encapçalament d’estes mobilitzacions per part de partits reformistes que volen explotar electoralment esta justa indignació, els comunistes tenim el deure de continuar assenyalant tots els culpables, mobilitzant i elevant el nivell ideològic i de lluita de les masses.
Animem a assistir la mobilització de l’1 de febrer amb el bloc revolucionari i combatiu, assenyalant tots els culpables i posant solucions sobre la taula. Continuem deixant clar que ho produïm tot, i devem decidir per a què: condemna als culpables directes i indirectes de la catàstrofe; limitació dels preus de lloguer; posar a disposició la capacitat logística del sector agroindustrial pels repartiments d’aliments.
Ho produim tot, deicidim-ho tot!
