Versión en castellano:
https://revolucion-prt.es/manifestacion-23n-bajemos-alquileres-especulacion-capitalista/
Des dels diversos col·lectius que conformen el moviment per l’habitatge s’està organitzant una manifestació per al dia 23 de Novembre a Barcelona, sota el lema “S’ha acabat, Abaixem els lloguers”. A cada barri o districte s’han organitzat assemblees obertes per coordinar el treball de cara a aquesta data i empaperar tota la ciutat. L’objectiu és convocar la manifestació més gran per l’habitatge des de l’època de l’auge de les PAHs.
Des del Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT) donem suport a la convocatòria i fem una crida a assistir a la manifestació, que serà el dissabte 23 de Novembre a les 17:00h a Plaça Universitat, Barcelona.
Posem el focus en el preu de l’habitatge, contra els especuladors i l’Estat que els avala.
La situació de l’habitatge és insostenible per a la classe obrera i les classes populars, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. El preu del lloguer a Barcelona ha pujat el 10% anualment de manera pràcticament ininterrompuda durant els últims 10 anys, i en altres capitals de província igualment veiem pujades del 106% a Girona, 71% a Tarragona i 60% a Lleida en el mateix període.
A Barcelona, en els últims 15 anys, la meitat de les compres d’habitatge han estat d’inversors amb 8 pisos o més. Això ens mostra que l’habitatge, en el sistema capitalista, no és un dret, sinó una mercaderia amb la qual especular. I qui són aquests inversors? Doncs principalment grans oligarques del sector immobiliari, representats en bancs o fons d’inversió (alguns d’ells coneguts com afons voltor), i altres empreses de menor dimensió.
Mentre aquests grans especuladors ens esclafen amb la bota del preu de l’habitatge, des de molts partits i organitzacions reformistes es continua assenyalant la turistificació com a problema principal. Fan servir la turistificació com a boc expiatori per a la pujada de preus del lloguer, al mateix temps que, quan governen, duen a terme plans urbanístics que revaloritzen el sòl, deixant un terreny fèrtil per a especuladors, però desolador per a les classes populars. Un exemple en són els projectes de “ciutat verda” del govern d’Ada Colau, que ara sembla bastant preocupada pel turisme.
És evident que el sector turístic agreuja els efectes de l’especulació immobiliària, i és just rebel·lar-se perquè aquest negoci del qual trauen rendibilitat un grapat de capitalistes no sigui a costa de la misèria de la resta del poble. Però la qüestió és que el turisme no és el motiu principal de l’increment de preu de l’habitatge: el motiu fonamental és l’especulació dels grans inversors, que aprofiten la seva posició de poder i la quantitat d’immobles de que disposen per inflar el mercat. Amb el turisme limitat, si el lloguer seguís desregulat com fins ara, els preus continuarien augmentant; només cal fixar-se en que el preu també ha augmentat en poblacions no turistificades. L’objectiu principal de la nostra lluita ha de ser limitar i posar setge als interessos dels especuladors, i, en aquest sentit, la reivindicació fonamental ha de ser la de reduir dràsticament el lloguer.
La posició de poder dels grans especuladors no es limita només a la quantitat de pisos que posseeixen, sinó també a la seva influència dins de l’Estat: Pedro Sánchez es reuneix amb els principals fons voltor per a “oferir-los oportunitats d’inversió”, i Barcelona continua sent la seu de “The District”, un congrés d’especuladors, per a les seves reunions anuals. També veiem com la Llei d’Habitatge no ha aconseguit acabar ni amb els efectes més lleus de la situació que prometia resoldre. Els especuladors continuen campant a plaer, i el preu de l’habitatge arriba cada pocs mesos a un nou màxim històric. En aquesta situació, i com a resposta a la mobilització de Madrid, el Gobierno central s’ha limitat a impulsar un paquet d’ajudes per al lloguer. Diners públics, que surten del treball de la classe obrera, que aniran a parar als rendistes, donant via lliure a que aquests pugin el preu encara més, donant encara més ales als grans especuladors, als bancs i als fons voltor.
I és que l’Estat, en els seus diferents organismes, és una eina de dominació de la classe dominant, i en l’actual context d’estancament econòmic generalitzat propi del capitalisme monopolista, no pot conciliar ni una mica els interessos de l’oligarquia financera amb els clams de les classes populars. Protegeix els interessos dels oligarques; a vegades amb la seva passivitat, i sovint amb polítiques que activament afavoreixen que els grans especuladors continuïn ampliant el seu capital a costa nostra. Com més febles siguin el moviment revolucionari i els moviments populars de resistència independents del reformisme, més fort faran avançar el programa de la burgesia. Només és posible que reculin, que cedeixin en qualsevol de les seves postures, través la lluita.
L’única eina que té la classe treballadora és l’organització popular.
Per tot això, cridem a la lluita, a l’organització independent de la classe treballadora i totes les classes populars enfront de l’enemic comú: els grans oligarques i l’Estat que els avala.
1. Denunciem als governs central, autonòmic i locals com a responsables, i als grans especuladors, com a representants dels interessos de l’oligarquia financera en el sector, com a principal enemic.
2. Denunciem que l’habitatge segueixi un bé d’especulació i no un dret garantit.
3. Animem a tots els treballadors i treballadores de Catalunya a assistir a la manifestació i a organitzar-se en col·lectius i sindicats d’habitatge, que han de ser eines de lluita amb un caràcter de classe, independent i amb la vocació d’organitzar massivament al poble.
Les organitzacions populars per fer front a l’especulació tenen la colossal tasca de convertir el principal aspecte del que es beneficien els rendistes i especuladors en la seva contra: en busca de feina, ens concentrem a les ciutats, on som per centenars de milers. Allí, degut a la grandíssima concentració de les classes populars, ens veiem forçats a comprar un sostre por una part altíssima del nostre salari. D’aquesta forma no sols ens exploten a la feina, sinó també per poder tenir on descansar per tornar a treballar a l’endemà. Els nostres sindicats i col·lectius han d’organitzar massivament al poble per lluitar, han de ser espais democràtics de participació i aprenentatge polític, on poder convertir el nostre nombre en força social. Emprant la mobilització massiva com a base, podem desplegar tot un arsenal de formes de lluita per assetjar als especuladors i els seus representants polítics.
Aquest camí serà difícil, doncs haurem de treballar per no caure en les falses esperances i promeses que vindran de les forces reformistes ni en el desànim o en la desconfiança en les nostres capacitats. Cal confiar en el poder de lluita de les masses; el futur és prometedor. No ens queda altra opció:
Organitzem l’ofensiva contra l’especulació capitalista!
