La tardor del 2024 va representar un salt per al moviment per l’habitatge: la sèrie de mobilitzacions massives va posar damunt de la taula el cansament de la classe treballadora i el poble davant la situació asfixiant del lloguer i l’habitatge.
Aquest va ser només el primer pas. La convocatòria estatal del 5 d’abril és un nou cop sobre la taula. Desenes de milers de persones prendran els carrers en més de 40 ciutats d’Espanya i també a Andorra. El preu del lloguer s’ha duplicat en 10 anys, un negoci molt lucratiu al qual se sumen tot tipus de grans, mitjans i petits especuladors, i que arrossega a l’alça els preus de venda de l’habitatge, que han pujat un 29% en aquest període. Mentrestant, els salaris només han pujat un 15%.
Els que treuen més profit són els fons voltor, grans especuladors i bancs: a les seves mans està una quarta part dels dos milions d’habitatges buits de l’Estat. Les treuen al mercat progressivament, constrenyent l’oferta, amb preus molt per sobre del valor de compra i de reforma. S’enriqueixen amb els préstecs hipotecaris tant al poble com a especuladors de distinta grandària. Usen grans immobiliàries que forcen els preus a l’alça i arrosseguen a les petites, empenyent els preus i lloguers de particulars cap amunt. L’oligarquia financera és la classe que controla el mercat de l’habitatge, i la principal beneficiada d’aquest; és, per tant, el principal enemic del poble.
L’esquerra parlamentària tracta d’enganyar al poble amb cants de sirena sobre la limitació dràstica de preus de lloguer i venda, l’augment de l’habitatge públic (que actualment brilla per la seva absència, tot i les desenes de milers d’habitatges de la SAREB sota control estatal) i el cessament de l’ús especulatiu de l’habitatge. Aquestes són les justes reivindicacions del moviment que no vindran mai del “govern més progressista de la història”, sota el qual precisament el lloguer ha passat de ser una llosa a una premsa hidràulica. Per sobre de qualsevol vot està el “garantir l’estabilitat de l’economia”, que és l’eufemisme per a dir: que les grans fortunes continuïn creixent.
També sota aquesta “administració del canvi” han proliferat els habitatges d’ús turístic. Ara, des de l’oposició, assenyalen hipòcritament la “turistificació” com l’arrel de la pujada dels preus dels lloguers. La realitat és que el lloguer s’ha disparat també allí on no hi ha turistificació. L’especulació amb finalitats turístiques és conseqüència de l’alta rendibilitat d’especular amb l’habitatge, no la seva causa. Per tant, limitar dràsticament el preu de venda de l’habitatge i el lloguer és també la principal manera de frenar la turistificació. Posar fi a l’ús de l’habitatge amb finalitats turístiques és una justa reivindicació complementària. El moviment a Catalunya ha passat d’abanderar la lluita contra la turistificació a posar el focus en la baixada de preu de l’habitatge i del lloguer, i el seu exemple i èxits no trigaran a estendre’s.
De l’altra banda, la dreta continua difonent el discurs alarmista de l’okupació vinculant-la als immigrants, i empara sota la seva ala a escamots feixistes per executar aquestes “desokupacions” (que sovint són d’inquilins que s’oposen a pujades de preu abusives). La reacció està aconseguint enganyar una part significativa del poble per a enfrontar-lo a un sector més pobre que ell, tot per defensar un enriquiment major dels capitalistes. La seva ofensiva s’edifica sobre el fracàs de les solucions de l’esquerra.
Queda clar que l’esquerra i la dreta parlamentària són lacais dels interessos dels capitalistes, amb o sense careta amable, i es veu encara més clar quan tots dos justifiquen el rearmament (que no és per a defensar-se: és per a dominar tercers països), preparant el terreny per a una nova ofensiva contra els drets democràtics i els serveis públics. La retallada en serveis públics està tenint el seu laboratori de proves en els barris obrers d’Ayuso, i una inspiració a l’estranger amb les dràstiques mesures antipopulars de l’administració Trump. Venen temps de lluita, i hem de convertir la justa mobilització de les masses en organitzacions de resistència àmplies, democràtiques i combatives.
Actualment, el moviment per l’habitatge d’Espanya està fent l’enorme pas endavant de deixar l’assistencialisme a un costat i intentar pressionar contra els interessos dels grans capitalistes des d’una de les principals fortaleses del poble: la seva massivitat i concentració a les ciutats. El següent pas que hem d’impulsar és que la mobilització serveixi a l’enfortiment dels col·lectius de lluita, i que aquestes tinguin com a element central de la seva activitat l’educació i participació política amb una perspectiva obrera, perquè puguin generar nous organitzadors de masses i organitzar veritablement al poble. Encara que no és en el marc de l’Estat espanyol, considerem que la recent Coordinadora per l’Habitatge Digne d’Andorra pot servir d’inspiració per a tot el moviment per l’habitatge, havent desenvolupat en bon grau aquesta orientació que proposem. Podeu llegir una crònica dels nostres aprenentatges en aquesta organització: animem a tot revolucionari i revolucionària a llegir-la amb atenció.
Però la lluita de resistència té una rellevància estratègica més enllà de poder esmorteir els cops del capitalisme. La lluita àmplia, massiva i combativa de resistència contra els capitalistes és el millor ferment per construir la força de la revolució. La classe treballadora necessita als sindicats per a resistir, i necessita d’una eina superior per a vèncer, per a acabar amb l’explotació dins i fora del treball, per a convertir la lluita de resistència en palanca de la revolució. Aquesta eina és el Partit Comunista. El Partit no és un ideal abstracte: és una eina que es forja en la lluita de classes, conformada pels lluitadors més conscients i experimentats del poble, que neixen en primer lloc de la lluita de resistència. Per això: fem una crida a les i els activistes populars més conscients a la militància revolucionària!
Subscrivim el lema del 5 d’abril: Acabem amb el negoci de l’habitatge!
I afegim:
Per un sindicalisme d’habitatge basat en la democràcia obrera, la vocació d’amplitud, i l’orientació de combat!
Organitzem al poble contra l’especulació capitalista!
Reconstituïm el Partit de la Revolució Socialista!
