Versión en castellano:
https://revolucion-prt.es/dana-sus-beneficios-nuestros-muertos/
Des del Partit Revolucionari dels Treballadors emetem les nostres condolences a les víctimes i familiars de les inundacions a València, que s’estenen a altres regions del país, com Albacete, Cuenca i Màlaga.
Ens ompli de ràbia que les desenes de morts i desapareguts podrien haver-se evitat. Assenyalem amb contundència al govern autonòmic valencià de PP i Vox encapçalat per Carlos Mazón, per la negligència que a data de la redacció s’ha saldat la vida de 73 persones, però romanen encara moltes desaparegudes.
L’AEMET, a les 8.00 del dia d’ahir, va declarar el nivell roig d’emergència: “fenòmens climàtics extrems i inusuals, de risc molt alt per a la població”. Les pluges torrencials a les comarques d’interior van doblar l’estimació (de 180 l/m² a 445 l/m²), la qual cosa va portar a la declaració de nivell roig també a l’interior a les 10.00: Utiel, Requena, Bunyol, Xest estaven negades per l’aigua.
Les inundacions es van succeir una després d’una altra conforme els llits del Magre, Xúquer i el Túria desbordaven acostant-se al litoral. No va ser fins a les 20.00 que es va llançar el missatge d’emergència des del 112 instant a mantindre’s a casa. En eixe moment, bona part dels barrancs i torrents de l’Horta Sud ja havien desbordat des de feia hores: a Paiporta, Torrent i La Torre (València) la situació ha sigut especialment tràgica. L’absència de cap mesura de seguretat prèvia per part de l’administració pública ha portat a aquesta situació dramàtica: salvaments improvisats dels propis veïns, transportistes sent rescatats en helicòpter, col·lapses en la V-30, A-7 i altres amb vents huracanats i riuades que han esclafat cotxes i camions els uns sobre els altres, etc.
En temporada de pluges torrencials, el govern ha optat per fer cas omís als serveis d’emergències, esperant a la fi del torn de treball de vesprada per a decretar l’estat d’emergència. Ha prioritzat que poguera continuar l’activitat “normal” de les empreses, encara que aquesta s’haja de pagar amb la sang dels treballadors en el seu retorn a casa (quan han pogut ni tan sols eixir de l’empresa). En paral·lel al govern autonòmic del PP-Vox, obertament servil als interessos del capital, la Ministra de Treball Yolanda Díaz pregava a la “responsabilitat de totes les empreses perquè no exigisquen als seus empleats acudir als seus llocs de treball”. A vegades sembla oblidar-se-li que és Ministra de Treball: Com si declarar l’eximició d’anar a treballar en una situació d’emergència i perseguir les empreses que despleguen amenaces i coaccions, no entrara dins de les seues funcions com a Ministra.
El canal de de @denuncies_dana recopila com les empreses han anteposat continuar amb la producció tant abans com després de la declaració general de suspendre tot desplaçament a les 20.00 d’ahir. La fàbrica de menjars preparats LASSAL (de la cadena de restauració Saona i Voltereta), JET Extramar, CECOTEC, i tantes altres han continuat treballant o convocat als seus treballadors a partir de les 20.00 quedat atrapats durant la nit. El mateix ha succeït en el centre comercial Bonaire i en Leroy Merlín, com en la majoria de franquícies de la zona, entre elles Burger King i McDonalds. Molts treballadors han passat la nit retinguts en carretera, no podent arribar a la seua casa fins al matí de l’endemà.
Les declaracions lamentables del president autonòmic Carlos Mazón, abillat amb un jupetí roig de salvament, desperten la justa indignació popular i són replicades amb comentaris de dimissió: després de vanagloriar-se de desmantellar la Unitat Valenciana d’Emergències, es dirigia aquest matí a tots els atrapats demanant-los calma, explicant que si no se’ls havia rescatat ja era “per falta d’accés, no per falta de mitjans ni per falta de capacitat”. Mazón, no ser capaç d’accedir és falta de capacitat. Mentre les unitats de bombers i salvament denuncien la falta de mitjans.
Les tragèdies d’aquests dies tenen responsables:
• El principal responsable és el govern autonòmic de Carlos Mazón, que davant l’alerta roja que comporta un “molt alt risc per a la població”, no activa cap protocol d’emergència fins a 12 h després.
• Les empreses que han forçat als seus treballadors a acudir al seu lloc de treball amb alerta roja són les responsables directes dels desplaçaments. Els accidents a l’anada o la volta del treball podrien haver-se evitat: són assassinats.
• Yolanda Díaz, com a Ministra de Treball, que en aquestes circumstàncies d’emergència decideix mantindre’s al marge i no usar la seua cartera en el govern per a impedir i condemnar les accions empresarials que posen en risc la vida dels treballadors. És còmplice.
La classe obrera i el poble sap qui són els responsables: no podem exigir-los que ens retornen als nostres morts, però sí que podem exigir-los justícia i que paguen pels seus crims.
Mentre ens anega la ràbia davant dels responsables, en aquests moments tan difícils el poble és també capaç de les majors gestes de suport mutu i solidaritat: des dels rescats dels veïns amb els mitjans disponibles, a la conformació espontània d’equips de cerca en les zones més anegades, passant per la coordinació per la neteja general, o per subministrar de menjar i aigua a les persones majors. En aquestes circumstàncies se mostra la veritable capacitat creadora del poble quan s’autoorganitza, i es comença a vore el que podria fer-hi si disposara dels recursos estatals, massa vegades desaprofitats allà on realment fan falta.
Fem una crida a la solidaritat, perquè sols el poble salva al poble, i la solidaritat és la nostra millor arma.
