Versión en castellano:
10S y 11S: ¡Antifascismo popular contra la ultraderecha y el fascismo!
La propera setmana a Barcelona hi ha dues convocatòries antifeixistes:
En primer lloc, el 10 de setembre s’ha convocat una mobilització popular contra la presència i ús que fa Aliança Catalana de l’espai històric del Fossar de les Moreres. L’Esquerra Independentista, sota el lema “Unitat Antifeixista per una terra de tothom”, impulsa aquesta mobilització per defensar una identitat catalana inclusiva i diversa.
D’altra banda, l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, diversos col·lectius antifeixistes han convocat una manifestació en resposta a la concentració anunciada per Núcleo Nacional sota el lema “Catalanidad es hispanidad”, a 25 minuts de l’acte institucional de la Diada.
Des del Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT) donem suport a les dues convocatòries i fem una crida a assistir-hi dijous 10 de Setembre a les 17:00h al Fossar de les Moreres i divendres 11 a les 18:00h al Passeig de Sant Joan (sortida Metro Verdaguer). L’ascens de la ultradreta, del feixisme i la tendència autoritària de l’Estat i institucions han de ser combatuts als carrers.
La ultradreta i els partits tradicionals ens porten junts cap al feixisme
Les enquestes de les properes eleccions ens mostren l’ascens electoral meteòric d’Aliança Catalana; algunes pronostiquen que podría quedar com a segona força a Catalunya.
El que també ensenyen aquestes enquestes son les “fugues de vots” de partit a partit:
els llaços d’AC amb els sectors radicals dels partits de dreta tradicionals, així com la facilitat d’integrar l’electorat anti-independentista provenent de Vox i PP acusant-los, per exemple, de ser “massa tous” amb l’immigració llatino-americana1.
Això ens mostra com la ultradreta, tan espanyola com catalana, són part del mateix braç del sistema que busca escanyar més fort a una classe obrera ja pauperitzada i decebuda pels governs i partits burgesos tradicionals, que han mantingut la misèria popular. Aquests partits tenen un discurs cada vegada més feixistitzant (importat gairebé calcat des dels Estats Units) i arrosseguen els partits tradicionals de tot l’arc parlamentari burgès a postures cada vegada més de dretes. Elements feixistes entren a les institucions i el circuit polític burgès, creixent a l’ombra de l’ampli paraigües dels partits electoralistes d’ultradreta, les seves fundacions i organitzacions satèl·lit. En el cas de Núcleo Nacional, fins i tot l’Ajuntament del PSC no té problema en anunciar la seva concentració a la pàgina web institucional2.
Elements i grups feixistes o feixistoides infiltren les forces i cossos de seguretat de l’Estat, o estrenyen les seves relacions amb aquests, a vegades fins i tot de forma descarada. Això reforça la tradicional passivitat que els integrants d’aquesta branca de l’aparell estatal han demostrat tenir històricament amb els elements reaccionaris i feixistes a l’hora d’haver de reprimir-los, i la simpatia amb les seves idees, amb clares coincidències i «portes giratòries» entre els cossos policials i militars i les esquadres feixistes o les empreses de seguretat privada i desocupacions.
Portaveus reaccionaris i feixistes com Núcleo Nacional guanyen pes en la seva capacitat d’influència massiva, especialment de la mà dels grans monopolis de la comunicació i les noves tecnologies, Demagògia de tipus racista i xenòfoba contra la població migrant; de tipus patriarcal contra el moviment feminista i LGBTIAQ+; ultranacionalisme i criminalització contra el moviment antifeixista; ús de notícies falses, desinformació… Encara que aquest tipus d’activitats són la norma en una democràcia burgesa, gràcies a la complicitat oberta de les grans multinacionals de les xarxes socials i d’intel·ligència artificial, aquestes activitats han assolit una dimensió mai vista, suprimint les publicacions «d’esquerres» i promocionant contingut d’ultradreta de manera activa. L’oligarquía financera i la seva maquinària organitzen la reacció per redirigir el malestar popular de la crisis que ells mateixos han portat cap als més vulnerables. Perquè sí, la falta d’inversió pública als barris obrers, el deteriorament de serveis públics a sanitat i educació, la pujada de preus d’habitatge, aliments o energia tenen culpables, però no son qui l’ultradreta ens vol fer creure.
Els culpables de la crisi són els mateixos que ens animen a mirar per sobre de l’espatlla a les nostres veïnes i companyes de feina només pel seu origen o la seva identitat de gènere. Però ho hem de dir molt clar: qui ens porta pel camí de la guerra imperialista? Qui s’enriqueix amb beneficis extraordinaris gràcies a la feina de tota la classe treballadora? Qui gaudeix de luxe mentre els barris obrers es marginalitzen i es deterioren els seus serveis públics?
La burgesia, amb els seus governs tant socialdemòcrates com conservadors, és culpable de la nostra misèria. Per això mateix, els governs central i de la Generalitat també són còmplices de la seva pròpia pèrdua de credibilitat i de la intensificació de mesures autoritàries, que fomenten encara més el creixement de les forçes de la ultradreta i la propagació dels seus discursos populistes d’odi fonamentalment centrats en la immigració, l’esquerra i la pèrdua de tradició e identitat.
El govern més progressista de l’història és culpable dels seus propis descrèdits i de deixar amparar al feixisme als carrers. És culpable de mantenir la precarietat de la classe obrera i les opressions que vivim dia rere dia al carrer, a l’empresa i a la llar. El govern «progressista», l’ultradreta i el feixisme serveixen a un mateix amo, la burgesia, que es posa una careta o una altra segons li convé. Aliança i Núcleo Nacional, la setmana que ve, serviran als mateixos amos.
Contra l’ofensiva reaccionària, autodefensa popular i organització revolucionària
Els discursos autoritaris, racistes i anticomunistes busquen crear un clima polític favorable a les pràctiques represives contra les classes populars organitzades i assentar una base sobre la que hi pugui aparèixer una base de masses reaccionària capaç de ser mobilitzada per la ultradreta i els seus amos burgesos. Una situació social amb actors institucionals i esquadristes que aplaudeixi la criminalització oberta de dissidents polítics, persones LGBTIAQ+, immigrants, militància organitzada i fins i tot periodistes3.
Aquesta base de masses reaccionària ja no és una hipòtesi, s’està consolidant i mobilitzant, com vam veure a Badalona el Nadal passat i més recentment a Ceuta. L’experiència mostra que la mobilització reaccionària només pot ser aturada amb l’àmplia mobilització de la classe obrera i el poble. Cal organitzar l’autodefensa popular i consolidació al voltant d’un projecte que defensi els interessos del poble, per després poder passar a l’atac contra la reacció i el feixisme. Això no és possible si permetem que la nostra classe romangui dividida. Hem d’estendre la solidaritat i l’organització obrera amb els treballadors migrants i totes les persones que són utilitzades com a cap de turc per l’extrema dreta.
Les forçes reformistes i socialdemòcrates, que intenten presentar-se com a alternatives front a la ultradreta mai ho fan qüestionant l’estat burgès ni el paper que juguen ells dins del sistema. La nostra tasca es assegurar-nos de que aquesta realitat estigui present a la consciència de les masses, alhora que oferim una resposta revolucionària a les seves preocupacions, contra les propostes descoratjadores del «no hi ha res a fer» o «només podem aturar el feixisme votant».
Cridem a la lluita i organització independent de la classe obrera i classes populars front al seu enemic comú: la burgesia, que el 10 i 11 de setembre farà servir les seves convocatòries reaccionàries i els seus discursos per seguir dividint el poble.
1. Denunciem a la ultradreta i els seus discursos per distreure a la classe obrera del seu principal enemic, que és la burgesia.
2. Denunciem als governs central, autonòmics i locals com a còmplices de la misèria dels treballadors i l’auge de la reacció.
3. Animem a tothom a assistir a la mobilització i a seguir organitzant-se en sindicats laborals, moviments socials i organitzacions antifeixistes.
L’organització en espais de lluita antifeixista, tot i que necessària, no és suficient per articular una lluita política general contra la ultradreta i el feixisme. Cal partir dels centres de treball i les lluites populars, els punts neuràlgics que poden atacar el sistema i dotar de força i massivitat a la lluita contra la reacció i el sistema capitalista, la principal font de la nostra opressió.
Com a comunistes, tenim la tasca d’estar presents a les lluites obreres i populars de les masses per a vincular-les i transformar-les en lluites polítiques contra la tendència feixistitzant i autoritària. Hem de buscar que les organitzacions populars, tant als barris com als centres de treball, augmentin la seva massivitat. Hem de fer tot el possible per a que el poble pugui combatre unit, fent front als discursos d’odi que assenyalen als nostres veïns. No permetrem la lluita de l’últim contra el penúltim.
Cridem a militar en organitzacions revolucionàries que busquin defensar els interessos de la classe obrera, que busquin transformar la ideologia del proletariat en una força social capaç de mobilitzar-se més enllà del derrotisme del mal menor i cap a l’esperança de la victòria revolucionària.
Organitzem el poble contra la reacció!
