Crònica de la manifestació contra la repressió al moviment per l’Habitatge de Salt

Puedes leer la versión en castellano en el siguiente enlace:
https://revolucion-prt.es/cronica-de-la-manifestacion-contra-la-represion-al-movimiento-por-la-vivienda-de-salt/

El passat dissabte 15 de març va tenir lloc una manifestació al poble de Salt (Girona), convocada pel Sindicat d’Habitatge de Salt, com a resposta a la brutal repressió policial que va patir el moviment per l’habitatge en aquesta localitat aquella mateixa setmana. L’encapçalaven diverses organitzacions i col·lectius que exigeixen mesures urgents davant la situació d’emergència habitacional que viu el territori, amb un especial èmfasi en el racisme i la violència policial, que permea tots els desnonaments diaris que pateixen les veïnes de Salt.

Una simpatitzant del partit hi va assistir i ens explica la situació: La setmana del 10 al 16 de març, tal com va qualificar el Sindicat d’Habitatge de Salt, va ser la “setmana tràgica de desnonaments”, ja que es van produir 7 desnonaments (4 en un mateix dia) en un municipi de 30 mil habitants¹. Arran d’un desnonament a una família referent al barri i amb impacte a la comunitat musulmana (un membre de la família és un imam), diverses persones, sobretot adolescents i joves, van sortir als carrers per expressar la ràbia acumulada. Aquesta família va ser desnonada i l’ajuntament els va oferir passar tres dies a un hostal d’un poble del Gironès. Passats aquests tres dies, la família només tenia dues opcions: o dormir al carrer, o intentar tornar al pis, on encara hi tenien totes les seves pertinences. Evidentment, van triar la segona. Però la policia els va tornar a expulsar de casa seva amb tanta violència que l’imam i altres membres de la família van haver de ser hospitalitzats. Aquesta situació va acabar amb nits de confrontació directa amb les forces repressives de l’Estat, de la qual s’han fet ressò sensacionalista i xenòfob els mitjans de comunicació de la mà de l’extrema dreta, a través de la secció local de VOX.

Salt és un municipi que limita amb Girona, una de les ciutats de tot l’estat més afectades per l’especulació immobiliària². Al llarg de les últimes tres dècades Salt s’ha anat convertint de manera accelerada en un poble dormitori per la classe treballadora i les capes més empobrides de les masses, amb un fort component de població migrant. Aquest fenomen passa perquè a Girona hi ha un projecte especulatiu gentrificador de “ciutat aparador” enfocat al turisme, que amb els governs de Junts es va desenvolupar de manera accelerada. Amb el nou govern reformista de Guanyem Girona aquest fenomen ha continuat, però sota l’etiqueta de transformar Girona en una “ciutat verda”. Aquest procés expulsa la població de classe treballadora i les capes populars més pobres a l’extraradi, i Salt n’és un exemple clar. Però a la burgesia i als governs municipals ja els interessa tenir aquesta població acumulada en llocs concrets, perquè en facilita el control. A més, a nivell ideològic, el fet d’aïllar en zones a les capes més empobrides i precaritzades de la classe treballadora, sobretot migrada, permet estigmatizar aquesta població, com podem veure quan l’extrema dreta titlla aquests barris de ghettos o no go zones com si aquests barris fossin zones de guerra, tot fomentant el discurs de la por i justificant la violència policial extrema que pateixen diàriament els habitants del municipi.

Aquesta situació fa que Salt sigui un dels municipis amb més lloguer social de Catalunya, però aquest és clarament insuficient i una mesura purament pal·liativa. Les classes populars viuen diàriament en un context de violència política i institucional, les veïnes sobreviuen a unes institucions al servei del capital que les desnona diàriament i les violenta a través de les forces de seguretat. Els desnonaments amb forta presència policial no són casos aïllats en aquest context, com recentment ho han deixat clar diversos col·lectius com el moviment de Docents pel Dret a L’habitatge³ (precisament originat a Salt) o el moviment antiracista, sinó que són la punta de l’iceberg de les estratègies que utilitza el capitalisme per seguir extraient-nos la força de treball, no només a través d’explotar-nos laboralment, sinó també xuclant-nos els nostres magres salaris a través del lloguer. A Salt, a això s’hi suma el racisme i la precarietat laboral a la que és sotmesa la població migrant. Com hem mencionat anteriorment, aquesta situació és justificada ideològicament a través del creixent discurs reaccionari de l’extrema dreta, com Vox i Aliança Catalana. Aquests partits són l’actual eina política que l’oligarquia financera necessita utilitzar en la situació actual d’estancament econòmic: com que, per la pròpia lògica de l’economia imperialista, a la burgesia li és cada cop més difícil enriquir-se, necessita pressionar cada vegada més al poble. Això ho patim directament a través de fenòmens com l’augment de cost de vida, la disminució dels salaris, les retallades als serveis públics, el retrocés de drets laborals, etc. També ho patim a través de totes aquelles estructures que oprimeixen a la classe treballadora, com l’augment del pressupost policial, l’enduriment de les penes o l’agilització de certs tipus de desnonaments aprovada recentment per l’Audiència de Girona.

A nivell ideològic, per tal de desviar l’atenció dels vertaders culpables de la situació, la burgesia i les seves institucions assenyalen a certs grups socials per tal de culpar-los de tots els problemes que pateix la classe treballadora. Aquests grups socials són sobretot la classe treballadora migrada, així com les persones de gènere dissident, etc. És per aquest motiu que l’extrema dreta ataca brutalment a aquests grups socials, cosa que és molt útil als partits tradicionals de la burgesia ja que els permet desviar l’atenció dels veritables culpables de la situació: ells i el sistema capitalista que defensen.

La manifestació va seguir pels carrers de Salt, i la gent s’hi va anar sumant. Per la quantitat de gent i per les veïnes que s’acostaven als balcons, era visible que era una manifestació i una reivindicació molt acceptada per a tothom. Tot i haver sigut pacífica i haver-se desenvolupat sense aldarulls, quan es va arribar al final del recorregut, davant l’Ajuntament de Salt, aquest estava custodiat pels mossos d’esquadra; BRIMO i agents administratius. Allà es va fer la lectura del manifest en el qual es va reiterar la responsabilitat del govern a donar resposta a la crisi de l’habitatge; parc d’habitatge social, més recursos destinats a l’habitatge, garantir l’accés a les famílies vulnerables a subministraments bàsics (aigua i llum), etc. I es va animar a les assistents a la mobilització, posant en rellevància la necessitat d’organitzar-nos per a aturar desnonaments, assistir a futures mobilitzacions i adreçar-se al Sindicat per a poder donar resposta al problema d’habitatge.

Davant aquesta “setmana tràgica”, el govern municipal de Salt, del partit reformista Esquerra Republicana (ERC), ha criticat de manera oportunista i hipòcrita als fons voltor, tot denunciant que aquests no hagin volgut acordar un lloguer social ni un diàleg amb les famílies. Cal recordar que ERC ha presidit el govern de la generalitat els últims anys, i és un soci clau de l’actual govern del Partit Socialista tant a Catalunya com al govern central, però en cap moment ha utilitzat el seu pes polític per aplicar cap mesura veritablement significativa per aturar l’especulació i els fons voltor, com demostra la inoperant Llei de l’Habitatge. No pot ser més clar: els governs reformistes no hi tenen res a fer davant la força dels capitalistes. En un municipi petit com Salt amb un alt percentatge de classe obrera, en especial de persones migrades en una situació de vulnerabilitat extrema, el govern municipal no té cap altre opció que fer tals declaracions i acusar els fons voltor directament. La situació és massa extrema i descarada com per intentar camuflar la veritat davant el poble encès. En resum: l’alcalde de la ciutat i el seu partit reformista al parlament no s’enfronten fermament a l’especulació immobiliària, sinó que tenen una actitud passiva i d’impotència. Fins i tot quan han ostentat el govern autonòmic, o a l’hora d’aprovar lleis progressistes al Congrés, com la inoperant Llei d’Habitatge, claudiquen davant l’oligarquia financera. A la vegada, intenten frenar el poble i desarticular la mobilització popular tot repetint el discurs contra els fons voltor i l’especulació per tal de calmar-les. I, per si un cas no es calmen amb les paraules, no dubta en trucar a la BRIMO per tal de reprimir la població.

En paraules de l’alcalde: “El consistori torna a lamentar que els fons voltor i els bancs mantinguin els pisos buits sense que aquests habitatges puguin convertir-se en lloguers socials (…)” i exposa que en l’últim any i mig han aturat 160 llançaments fent mediació amb bancs, grans tenidors i fons voltor per “guanyar temps” i buscar alternatives habitacionals en cada cas.⁴

Però la classe obrera no necessita només “guanyar temps”. No es tracta de pal·liar la misèria que sembren dia rere dia els capitalistes. Es tracta d’acabar de soca-arrel amb el negoci de l’habitatge. El que necessitem és posar setge al poder dels especuladors i als seus representants polítics per forçar una baixada del preu del lloguer i l’habitatge, aturar les pràctiques abusives i frenar en sec els desnonaments. Això sí que verdaderament “guanyarà temps” i permetrà respirar a la classe treballadora i les capes populars per lluitar amb més força contra l’oligarquia i les forces reaccionàries.

Però això només ho aconseguirem a través de l’organització de la classe treballadora i el poble, posant al davant els interessos del proletariat. Recordem un cop només que la lluita popular amb la classe obrera organitzada al capdavant pot construir el poder per aturar-los, i que aquest s’ha de fonamentar en mobilitzacions àmplies i combatives i estructures democràtiques en els moviments socials que permetin sumar el proletariat i el poble a la lluita, més enllà dels cercles tradicionals d’activistes radicals.

Combatre la repressió, organitzar massivament al poble!

Combatre l’especulació capitalista, organitzar la revolució!

Per un moviment de l’habitatge al servei del poble i la revolució!