Els sindicats obrers Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS han convocat per a hui 29 de maig una vaga general al País Valencià. Aquests sindicats convoquen de la mà dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció, enarborant una sèrie de reivindicacions centrades en la resposta a la DANA, els drets laborals en general i l’habitatge.
Aquestes reivindicacions són sense dubte justes i animem a tothom qui puga a sumar-se a la vaga, i a participar als piquetes informatius i mobilitzacions de la jornada de lluita. Lamentablement, la vaga ha contat amb una difusió limitada entre les plantilles de treballadors, i serà complicat que tinga gran seguiment. On indiscutiblement ha generat un gran clamor és als Moviments Urbans Populars, (MUP), que han preparat una jornada de lluita i han redoblat l’agitació de cara a la manifestació convocada per la Plataforma Mazón Dimissió que tindrà lloc hui a les 19h. En els seus comunicats afegixen a les reivindicacions dels sindicats obrers altres justes: per una reconstrucció al servei del poble, per la llengua (contra la llei Rovira…), transfeministes (contra els atacs a la llei trans valenciana i les retallades en prevenció i ajudes contra la violència masclista…), ecologistes, anti-racistes, etc. Algunes organitzacions rebutgen l’oportunisme electoral i assenyalen com a còmplice de la desatenció rere la DANA al govern central de Sánchez, i a la totalitat de l’insostenible sistema capitalista.
Observem que la prevalència dels MUP és tal que els propis sindicats obrers parlen de «vaga laboral, social i ciutadana» i animen a formes de protesta no laborals com la vaga de consum.
LA VAGA GENERAL
La vaga és la ferramenta de lluita legal més potent entre l’arsenal de la classe treballadora (legal en el sentit marxista: que s’exerceix a ulls de l’Estat burgès). Com tot dret reconegut per la burgesia es troba limitat, però inclòs en este marc (que en moments de flux es pot desbordar), la servix per a infligir dany econòmic aturant la producció, distribució i venda, i sobretot per a alliberar per a fer lluita política oberta a un gran nombre de persones normalment limitades pel treball, podent fer piquets informatius, arribar a altres centres de treball, fer assemblees, dificultar el tràfic i fer accions de protesta militant.
Trobem distintes perspectives entorn a la vaga de hui, i el que tenen en comú és que no posen la mobilització de la classe treballadora al centre.
D’una banda, la perspectiva burgesa de CCOO i UGT, sindicats amb una direcció venuda al pactisme, desmobilitzadora de les masses i per tant garant de l’estabilitat del capitalisme. En concret: UGT es desmarca dient que aquesta vaga «res té a vore amb les reivindicacions dels treballadors», i CCOO afirma estar d’acord amb les reivindicacions però que «la vaga s’ha de limitar a reivindicacions econòmiques, no polítiques». Si fa 13 anys que no tenim una vaga general a Espanya és per la capacitat demostrada de la burocràcia sindical de fer vore que es pot conciliar el que és irreconciliable.
Tanmateix, hem de tindre clar que els obrers afiliats no seguixen aquesta lògica corporativa. La burocràcia sindical de CCOO i UGT, per més que voldria, no té una vareta màgica amb la que aconseguir mobilitzar als 2 milions d’afiliats que sumen, ni tan sols a tots els delegats. Les concentracions que convoquen des de l’oportunisme electoral punxen de forma rutinària. En alguns centres de treball en els que intervenim des de CCOO o UGT, hem aconseguit purgar als buròcrates pactistes i que aquests sindicats lideren la lluita i aconseguisquen convocar vagues d’empresa, en ocasions amb l’oposició de CGT. Els obrers no es disciplinen a unes sigles. Els principis vencen, i el paper dels comunistes és recuperar el sindicat per a la classe treballadora. Amb la plantilla agitada i disposada a lluitar, la cúpula no té més que doblar el llom. A llarg termini, no ens limitarem a doblegar als elements servils a la burgesia. Lluitant junt amb la plantilla des d’una perspectiva obrera els deixarem en evidència i expulsarem, guanyant els sindicats no sòls per als interessos immediats de la classe sinó també per la revolució.
Pel que fa al 29M, podem destacar el cas de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. El Comité que, per ordre de més delegats a menys, integren SIF (Sindicato Independiente Ferroviario, exclusiu de FGV), UGT, CCOO, SF (Sindicato Ferroviario, d’Intersindical), SEMAF (Sindicato Español de Maquinistas Ferroviarios) i CGT, ha secundat la vaga. Des de la DANA la plantilla de FGV encadena justes vagues d’empresa, pel que existix un bon grau d’agitació. UGT i CCOO allí han fet millor paper que CGT o STEPV en molts dels centren els que intervenim, on no han enganxat ni un cartell ni convocat cap assemblea. Malgrat la convocatòria de vaga dels comitès d’FGV i EMT, principals empreses de transport públic, els elevadíssims serveis mínims limitaran el seguiment de la vaga.
Aquest és el balanç general que esperem que tinga la vaga: allà on ja existia agitació, vagues i mobilitzacions per les conseqüències de la DANA o d’altres contra el govern autonòmic, com la legislació sobre el valencià, la vaga tindrà seguiment. Allà on aquesta convocatòria ha «sorgit del no res», esperem un dia normal, fins i tot si els sindicats convocants conten amb gran presència.
Açò ens porta a parlar d’una perspectiva xicotetburgesa per part de IV, CGT, CNT i COS. En la seua impaciència per convocar una vaga justa en poc de temps, no han aconseguit fer el treball d’agitació ni entre la seua afiliació. A molts centres de treball només es mobilitzaran els seus alliberats. La majoria d’obrers i altres assalariats que hagueren pogut ser mobilitzats no han sigut agitats i per tant no es van a sumar. Considerem que, en especial en un context de poca mobilització, es requerix un temps de resposta major, i també cal tindre en compte que entre els «sindicats alternatius i de classe» també hi ha burocràcia sindical i acomodament, major a major tamany té el sindicat.
No és just posar en el centre dels comunicats que «la vaga serà un fracàs pel boicot de CCOO i UGT». Açò és un exercici d’oportunisme. El baix seguiment que esperem fora pot ser d’educació i transport, on la mobilització funcionarà en la mesura que ja s’estava donant a nivell d’empresa, és conseqüència de no haver emprés un bon treball previ: agitació, jornades de lluita, aturs parcials, etc., per a cohesionar a la classe treballadora cap a la vaga general. És cert que la passivitat de la burocràcia dels sindicats majoritaris dificulta aquestes tasques, però aquesta ha de ser combatuda posant la mobilització de la classe treballadora en el centre: agitant i implicant a les plantilles, no atacant a la direcció des de la distància amb els obrers.
No compartim les declaracions dels convocants que consideren que «el seguiment no és una mesura d’èxit». Considerem que és la mesura principal, que es relaciona amb el dany econòmic, i sobretot la possibilitat de les masses de lluitar políticament durant la jornada.
A banda del transport (FGV i EMT principalment) seria previsible que la vaga sí que fora secundada a l’educació secundària, on Intersindical concentra la meitat de la seua afiliació, i on major prevalència té el Sindicato de Estudiantes.
Destaquem que el dimarts, un grup de sindicalistes de IV, CGT, CNT i COS van entrar a la seu de la patronal com a forma de protesta, exigint negociar.
La nostra crítica als sindicats convocants per no atendre al context de desmobilització del moviment obrer i establir uns temps massa curts no resten ni un mil·límetre el nostre ple suport als sectors que estaran en vaga, entre els que esperem una ampla mobilització i difusió. Animem a tothom que puga a participar en les accions de difusió, en particular en els piquets informatius.
LA JORNADA DE LLUITA
Una vaga general és una vaga de tots els assalariats, a la que s’anima a sumar-se a la lluita a tot el poble: estudiants, autònoms i altres capes. Des dels Moviments Urbans Populars, més menuts i amb ritmes de treball més ràpids que el Moviment Obrer, i integrats en bona part per la xicoteta burgesia assalariada, xicoteta burgesia del petit comerç local, estudiants i aturats, el 29M s’ha emprés amb força i hui tindrem una jornada de lluita, a la que donem ple suport.
El PRT a València no hem prestat l’atenció necessària al impacte de la vaga als MUP, que previsiblement tindrà un impacte positiu en la manifestació contra els responsables de la DANA i per una reconstrucció al servei del poble de les 19:00, i a la que cridem a assistir.
Vos animem a contactar-nos per a vindre amb nosaltres a assenyalar a tots els culpables: empresaris criminals, govern autonòmic culpable directe i govern central còmplice i oportunista, i lluitar per a posar la capacitat productiva al servei de la reconstrucció.
Lluitem per una reconstrucció justa: ho produïm tot, decidim-ho tot!
Expulsem als buròcrates pactistes del moviment obrer!
Portem la perspectiva de la classe treballadora al front dels moviments populars!
