Sobre la vaga general per l’habitatge: mobilitzacions. sindicalisme i acumulació de forces

Versión en castellano disponible en el siguiente enlace:

Sobre la huelga general por la vivienda: movilizaciones, sindicalismo y acumulación de fuerzas

A continuació reproduïm l’article «Sobre la vaga general per l’habitatge: mobilitzacions. sindicalisme i acumulació de forces»¹, elaborat pel col·lectiu Sostre i Revolució, format per militants revolucionaris al moviment per l’habitatge a Catalunya i en el qual participem. Ens trobem en un moment marcat per l’agreujament sostingut de la crisi de l’habitatge i d’ofensiva del capital en aquest àmbit, com hem vist amb la recent derogació de la moratòria de desnonaments per part de PP, Vox i Junts². En aquest context, acompanyat d’una certa reactivació de les lluites socials, el text situa en el centre del debat una eina clau de la lluita de classes com és la vaga general, abordant-la amb voluntat d’anàlisi, de balanç i de proposta. Coincidim en la necessitat d’evitar tant el voluntarisme com la repetició de formes de mobilització buides de contingut estratègic, i valorem especialment l’esforç per pensar la vaga general no com un fet aïllat, sinó com un procés lligat a l’acumulació de forces, a la preparació política i organitzativa i a la disputa real del poder.

L’article ofereix, a més, una lectura útil sobre els límits i potencialitats de les mobilitzacions recents del moviment per l’habitatge, així com sobre els riscos del movimentisme i de la desmobilització com a dues cares d’una mateixa moneda. Coincidim plenament en la idea que les mobilitzacions només tenen sentit si s’inscriuen en una estratègia més àmplia, orientada a ampliar base social, elevar el nivell de consciència i enfortir l’organització col·lectiva. En aquest sentit, el text apunta encertadament a la necessitat de pensar formes de lluita que vagin més enllà de la manifestació puntual i que permetin escalar el conflicte, especialment si es vol abordar seriosament la perspectiva d’una vaga general.

Alhora, l’article obre un debat de fons especialment rellevant sobre la relació entre el moviment per l’habitatge i el moviment obrer sindical. Compartim la crítica a una concepció instrumental de la vaga general, entesa com una simple convocatòria del sindicalisme laboral perquè altres moviments “hi col·loquin” les seves reivindicacions. Tanmateix, ens sembla important subratllar amb més claredat la situació objectiva de partida: avui dia, el moviment obrer sindical i el moviment per l’habitatge són realitats diferenciades, amb composicions socials, dinàmiques organitzatives i eixos polítics no coincidents. Reconèixer aquesta distinció no implica assumir-la com a horitzó desitjable, sinó com a condició necessària per poder intervenir-hi políticament amb eficàcia.

Des d’aquesta constatació, creiem que el repte central no és tant negar la diferència entre ambdós moviments com treballar activament per transformar-la. El moviment per l’habitatge, per la seva pròpia naturalesa interclassista, només pot esdevenir una palanca real de la lluita de classes si avança cap a una direcció obrera, capaç de polititzar, organitzar i formar el proletariat i altres capes treballadores sota una perspectiva de classe, combativa i, en els seus sectors més avançats, revolucionària. Això implica, necessàriament, recuperar la centralitat del treball en l’anàlisi de les relacions d’explotació capitalista i arrelar el moviment per l’habitatge en una vinculació orgànica amb el moviment obrer, de manera que deixi de funcionar com un espai paral·lel i pugui integrar-se, en essència, en el mateix moviment de classe que suma i arrossega altres sectors populars.

Aquesta mirada permet, al nostre entendre, concretar la potencialitat real de la col·laboració entre el sindicalisme laboral i el moviment per l’habitatge. Els sindicats obrers continuen sent les organitzacions més massives de la classe treballadora, i la relació amb el moviment per l’habitatge hauria de perseguir un doble objectiu: d’una banda, organitzar i mobilitzar la seva base afiliada també en el front de l’habitatge, contribuint a donar un major caràcter obrer a les organitzacions d’aquest àmbit; de l’altra, impulsar una lluita política que elevi el nivell de consciència i enforteixi una direcció obrera dins del mateix sindicalisme laboral, superant l’oportunisme burocràtic i la visió restringida del sindicalisme com a mera gestió de conflictes laborals.

En aquest marc, considerem que el debat sobre si la vaga general ha d’articular un conjunt ampli de reivindicacions o centrar-se principalment en l’habitatge és secundari respecte a una qüestió més decisiva: el grau de preparació política, organitzativa i de difusió als centres de treball. Una vaga general, encara que tingués demandes exclusivament vinculades a l’habitatge, podria representar un salt qualitatiu si aconseguís aturar la producció, generar un dany econòmic real al capital i funcionar com una gran escola de lluita i d’educació política per al proletariat i altres capes assalariades. És aquesta dimensió material i subjectiva de la vaga el que pot contribuir a desenterrar una eina que ha estat sistemàticament buidada de contingut mitjançant convocatòries simbòliques.

Finalment, tot i destacar la importància de la lluita contra els desnonaments com a expressió brutal de la violència econòmica, creiem necessari situar la qüestió de la reducció del preu del lloguer i de l’habitatge en general, i de la relació entre salaris i cost de la vida com a eix central del conflicte actual. Pensem que aquest enfocament pot facilitar una articulació més sòlida amb el sindicalisme laboral i una politització més profunda del conjunt de la classe treballadora.

Acabem aquesta introducció animant a tothom a reforçar les files del sindicalisme laboral i d’habitatge, participant-hi amb una perspectiva revolucionària que contribueixi a desencadenar tot el seu potencial en la lluita pel poder.

Sobre la vaga general per l’habitatge: mobilitzacions, sindicalisme i acumulació de forces

Referències