Puedes leer la versión en castellano en el siguiente enlace:
https://revolucion-prt.es/del-ii-congres-al-nacimiento-de-la-confederacio-sindical-dhabitatge-de-catalunya/
La celebració del II Congrés d’Habitatge de Catalunya, que agrupava a una gran part dels col·lectius del Moviment per l’Habitatge (MxH) català, ha donat lloc al sorgiment d’una nova organització: la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya. L’esforç de més de dos anys de debats, esmenes, reunions i treball militant s’ha consumat en el naixement d’aquesta nova entitat davant de més de 600 persones, entre participants i col·lectius convidats, incloent diversos sindicats laborals, organitzacions de docents contra els desnonaments i col·lectius d’habitatge de la resta de l’Estat.
Davant d’aquest esdeveniment, ens agradaria aportar un seguit de reflexions. Valorem que aquesta organització suposa un important salt qualitatiu a nivell polític i organitzatiu, passant d’un moviment més o menys fragmentat en col·lectius locals a la creació d’una confederació sindical. Aquest avenç permetrà una acció sindical més unificada i estructurada al voltant de les seccions sindicals per propietari i una centralització de recursos i coneixements, així com també una major cohesió del MxH. Es tracta d’una oportunitat excel·lent per trencar amb l’assistencialisme i l’apoliticisme, tendències usuals al moviment i que són proclius a deixar-se endur pels cants de sirena del reformisme. Considerem, a més, que aquest nou impuls ha d’anar acompanyat de l’ambició de mobilitzar a àmplies capes populars perquè aquestes s’uneixen a la lluita i aconseguir superar les pràctiques de grups reduïts de militants que no aconsegueixen vincular-se amb les masses.
Els documents aprovats durant el Congrés, així com la majoria de les intervencions, van tenir un caràcter marcadament anticapitalista i d’assenyalament de l’oligarquia financera i els especuladors en general, i els debats van reflectir la voluntat de mantenir distàncies amb els posicionaments més propers al reformisme radical, denunciant les habituals solucions burocràtiques i hipòcrites de reformistes i socialdemòcrates. Gran part dels col·lectius d’habitatge encara tenen present la facilitat amb la que perfils activistes han estat cooptats per alimentar les institucions burgeses, amb la consegüent desmobilització, tal i com es va veure amb la trajectòria d’Ada Colau. No obstant això, si bé existeix un desig de trencar amb les pràctiques més notòries del reformisme, no es pot obviar que la Confederació no neix amb una cohesió ideològica sòlida pel que fa a concretar com ha d’encaixar la lluita per l’habitatge amb la lluita revolucionària per la presa del poder. Aquesta és una qüestió que necessàriament va més enllà de la problemàtica de l’especulació i dels propis mitjans del MxH, com ja avançàvem a la nostra Proposta Política per al Moviment per l’Habitatge a Catalunya (https://revolucion-prt.es/analisi-proposta-politica-moviment-habitatge-catalunya/).
És normal que en un procés d’aquestes característiques, i partint d’un MxH força heterogeni ideològicament, s’hagi prioritzat una unitat de mínims, acordant un model confederal més laxe que acomodi als diversos col·lectius i acceptant la majoria d’esmenes polítiques als documents (fins i tot si a vegades seguien lògiques contradictòries). Al Congrés ja es van fer visibles alguns debats que sens dubte seran recurrents i aniran perfilant progressivament el futur de la Confederació en qüestions com el grau d’autogestió dels col·lectius amb l’afiliació i el finançament, la relació amb altres organitzacions supralocals, el desplegament d’estructures populars, l’actitud i discurs en front de l’Estat, etc. Tanmateix, com ha demostrat el mateix procés de debats al si del MxH, la unitat i cohesió ideològica no es construeixen en abstracte ni a priori, sinó en la pràctica, basant-se en les experiències més avançades de la lluita de classes. Haver creat una organització sindical amb una suposada «unitat estratègica» inflexible des del principi l’hauria condemnat a l’aïllament i a una futura implosió.
En aquest sentit, impulsar una línia política general que garanteixi que les capes populars afectades pel problema de l’habitatge identifiquin les seves aspiracions amb els interessos de la lluita obrera pel poder implicarà dotar als debats que es donin al si de la Confederació del contingut i profunditat que mereixen. Caldrà fugir de simples consignes simpàtiques i consolidar uns hàbits sindicals i una estructura realment massiva, democràtica i combativa. L’aprovació d’una resolució conjunta amb la Taula Sindical de Catalunya i la calorosa recepció que va tenir la presència del sindicalisme laboral al Congrés revela la importància d’aplicar les lliçons del moviment obrer – en termes de disciplina, massivitat, capacitats i experiències combatives – que puguin ser útils per al moviment per l’habitatge. I és que, en última instància, situar les necessitats i interessos de la classe obrera al front dels moviments populars és la millor manera de proveir-los de la capacitat real per respondre de manera organitzada a l’explotació capitalista.
Com a Partit Revolucionari dels Treballadors, hem estat participant del procés de debat, preparació i celebració del II Congrés, i seguirem treballant per fer de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya una organització massiva, arrelada en les masses, que organitzi i polititzi a les classes populars; una organització democràtica, transparent, on les decisions es prenen des de la base i els debats es tenen obertament; i una organització combativa, que assenyali als grans especuladors com a responsables principals de la problemàtica de l’habitatge i mobilitzi a tot el poble contra ells, provant en la pràctica els límits del capitalisme i desenvolupant la consciència revolucionària en el procés.
En definitiva, animem a tothom a participar en el Moviment per l’Habitatge i en la nova Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, amb una perspectiva revolucionària que la faci esdevenir una arma poderosa al servei de la classe treballadora. Amb aquesta perspectiva, esperem que els nous vents que bufen al Moviment per l’Habitatge català inspirin als revolucionaris i revolucionàries de tot l’Estat a superar les tendències limitades a allò local als seus barris, pobles, ciutats i territoris i fomentar trobades com el II Congrés, buscant crear organitzacions obertes, democràtiques i amb esperit revolucionari.
