Sobre l’aprovació de la llei d’amnistia

Puedes encontrar la versión en castellano tras el texto original o pulsando aquí.

El passat 30 de maig el congrés va aprovar, finalment, la llei d’amnistia redactada pel PSOE amb el suport de Junts i ERC. Tal com ja hem comentat en altres articles [1,2,3], aquesta llei és l’últim pas per assolir la reconciliació entre la burgesia independentista catalana i l’oligarquia financera espanyola. D’aquesta manera, el PSOE es reafirma com a partit d’Estat, el més capacitat per a donar estabilitat als negocis de l’oligarquia financera, en ser qui ha resolt l’última gran crisi política a l’Estat Espanyol.

Encara a l’espera de saber els matisos finals que tindrà la llei, celebrem que l’amnistia pugui ser aplicada, en principi, a la totalitat dels encausats, tot i que ho fem amb recel i conscients de totes les seves limitacions i trampes, que exposarem a continuació. Així i tot, és un desenvolupament positiu que es passi de considerar per a l’amnistia no només als polítics acusats de sedició, sinó també a la resta del poble català que va defensar la seva convicció de celebrar el referèndum i que, posteriorment, va sortir al carrer a protestar contra l’enorme repressió exercida per l’Estat Espanyol.

Aquesta llei, tanmateix, també inclou la mateixa policia que va reprimir i apallissar al poble català. Això ens recorda a la llei d’amnistia de la transició, aprovada el 1977 [4]; aquesta llei, alhora que descriminalitzava les accions dutes a terme en contra de l’Estat, protegia als elements més repressius pel seu propi interès: torturadors, terroristes d’Estat, criminals de la Guerra Civil… Així, es forçava una superació en fals de les contradiccions entre el caràcter feixista de l’Estat franquista i les demandes de reparació i rendiment de comptes del poble amb les que s’abanderaven els demòcrates burgesos i els reformistes antifranquistes. Es va revitalitzar l’estructura de l’Estat amb les noves forces democràtic-burgeses, que van passar a omplir les files del cos burocràtic de l’Estat amb els primers governs del PSOE, i alhora es mantenia content al seu aparell repressiu i al gruix de franquistes disposats a acceptar un canvi de règim. La llei actual serveix per aparentar un reset similar, tot i que d’una envergadura molt menor, i posar un punt i final definitiu a un període d’inestabilitat interna.

De totes maneres, com ja avançàvem, l’aplicació de la llei conté algunes trampes: els casos hauran de ser estudiats pel jutge corresponent, atenent sempre a les consideracions de la fiscalia i de les persones implicades. Així doncs, l’aplicació de la llei es veurà limitada depenent de qui sigui el denunciant i qui sigui el denunciat, i de les possibilitats econòmiques i materials de l’últim. Igualment, tota persona condemnada per actes terroristes serà exclosa automàticament, obrint així la possibilitat que la llei no sigui aplicable als elements més combatius del moviment, que van ser acusats de terrorisme. Això ens fa dubtar que s’apliqui totalment i ens mostra, un cop més, com dins de l’Estat capitalista tota victòria ha de ser lluitada fins al final, i pot tornar-se el seu contrari si la força popular no la consolida i la fa valer.

Com hem dit al principi, l’objectiu de l’amnistia és la resolució del conflicte entre l’oligarquia financera espanyola (incloent-hi la seva branca catalana, l’oposada a la independència) i la gran i mitjana burgesia independentista catalana, que va fer una aposta per a forçar un pols a l’Estat per o bé obtenir una millor posició dins d’aquest o bé aconseguir esdevenir un país independent sense baixar de nivell en l’escala imperialista. Aquest caràcter de classe es fa evident pel fet que la negociació s’ha dut a terme en tot moment per partits representants d’aquestes classes; el PSOE per una banda i Junts i ERC per l’altra.

Tot i que sembli que Junts i ERC han salvat al poble català de la repressió de l’Estat Espanyol, aquesta ha estat l’única forma de poder salvar a tots els seus partidaris i representants locals que van participar en la rebel·lió (alts funcionaris i quadres tècnics de la Generalitat i del Parlament, alcaldes, regidors, etc.), així com a la part menys bel·ligerant de les classes populars catalanes que van participar en les manifestacions. I és que per veure el caràcter burgès d’aquests partits només cal veure el tracte especial que van rebre els seus integrants a la presó [5].

També és important recalcar que el paper antagonista del PP i Vox té un component important de teatre mediàtic: per una banda, Vox fa per mantindre encesa l’amenaça contra la integritat territorial tot i que el Procés ja s’ha esgotat, doncs és la seua bandera i principal signe distintiu; mentre que el PP, davant la presència d’un competidor a la seua dreta, no pot quedar-se enrere. De totes maneres, i tot i que el seu paper antagònic sigui més de cara a la galeria, hem de ser conscients de que representen a diferents faccions de la burgesia i les capes mitjanes de la societat, com ja hem analitzat en un article previ [3]. En aquest sentit, PP i Vox, sí que tenen la intenció d’excloure de l’aplicació de la llei a la part més gran possible dels represaliats independentistes, fent servir la seva gran influència al si del poder judicial.

En definitiva, a primera vista semblaria que l’aposta realitzada per la burgesia catalana hagi tingut un balanç negatiu per a ella, donada la repressió que van patir els seus representants i l’evident derrota electoral, deguda en bona part a l’abstenció de les seves bases. Això no és del tot cert; malgrat tot, han aconseguit mantenir la seva posició com a forces clau dins la correlació de forces dins de l’Estat. Alguns fets que reforcen aquesta idea són: el perdó de part del deute català [6]; el traspàs de certes competències a la Generalitat, com les de Rodalies; el finançament complet de les forces de l’ordre de la burgesia catalana, els Mossos; una posició avantatjosa dins del pla nacional de reindustrialització, materialitzat ara mateix en la reobertura de la fàbrica de Nissan [7]. D’aquesta manera, els sectors més possibilistes, encarnats per ERC i l’ala més pragmàtica de Junts, consideren que poden donar per parcialment realitzats alguns dels seus objectius, i, així, el projecte d’aconseguir un referèndum per a la nació ha quedat oblidat en un calaix [8], tot i que de tant en tant el treguin si els convé per als cicles de campanya electoral [9].

Resumint, celebrem la llei d’amnistia per la seva possible aplicació al poble català que va lluitar justament contra la repressió de l’Estat Espanyol. No obstant això, entenem que l’objectiu d’aquesta llei és la pacificació del conflicte una vegada aquest ja no és d’interès per la burgesia catalana. La llei d’amnistia dona fi a un període de inestabilitat rellevant a l’Estat Espanyol, deixant pel camí moltes reivindicacions democràtiques i antirrepressives per les que les classes populars han lluitat en aquest conflicte. Aquestes són tasques democràtiques que romanen incomplides a la si de l’Estat Espanyol: una mostra més de que al capitalisme és impossible donar solució a l’opressió nacional; únicament és possible acabar amb l’opressió de la nació dominant mitjançant una revolució socialista liderada per la classe obrera, una revolució proletària que posi fermament sobre la taula el dret d’autodeterminació de les nacions oprimides que existeixen a l’Estat Espanyol, deixant a la voluntat de les nacions oprimides la lliure elecció del seu futur.


Comunicado sobre la aprobación de la ley de amnistía

El pasado 30 de mayo el congreso aprobó, finalmente, la ley de amnistía redactada por el PSOE con el apoyo de Junts y ERC. Tal como ya hemos comentado en otros artículos [1,2,3], esta ley es el último paso para lograr la reconciliación entre la burguesía independentista catalana y la oligarquía financiera española. De este modo, el PSOE se reafirma como partido de Estado, el más capacitado para dar estabilidad a los negocios de la oligarquía financiera, al ser quien ha resuelto la última gran crisis política en la Estado Español.

Aunque aún estamos a la espera de saber los matices finales que tendrá la ley, celebramos que la amnistía pueda ser aplicada, en principio, a la totalidad de los encausados, a pesar de que lo hacemos con recelo y conscientes de todas sus limitaciones y trampas, que expondremos a continuación. Aun así, es un desarrollo positivo que se pase de considerar para la amnistía no solo a los políticos acusados de sedición, sino también al resto del pueblo catalán que defendió su convicción de celebrar el referéndum y que, posteriormente, salió a la calle a protestar contra la enorme represión ejercida por la Estado Español.

Esta ley, aun así, también incluye la misma policía que reprimió y apaleó al pueblo catalán. Nos recuerda a la ley de amnistía de la transición, aprobada el 1977 [4]; esta ley, a la vez que descriminalizaba las acciones llevadas a cabo en contra del Estado, protegía a los elementos más represivos por su propio interés: torturadores, terroristas de Estado, criminales de la Guerra Civil… Así, se forzaba una superación en falso de las contradicciones entre el carácter fascista del Estado franquista y las demandas de reparación y rendición de cuentas del pueblo con las que se abanderaban los demócratas burgueses y los reformistas antifranquistas. Se revitalizó la estructura del Estado con las nuevas fuerzas democrático-burguesas, que pasaron a llenar las filas del cuerpo burocrático del Estado con los primeros gobiernos del PSOE, y a la vez se mantenía contento a su aparato represivo y al grosor de franquistas dispuestos a aceptar un cambio de régimen. La ley actual sirve para aparentar un reset similar, a pesar de que de una envergadura muy menor, y poner un punto y final definitivo en un periodo de inestabilidad interna.

De todos modos, como ya avanzábamos, la aplicación de la ley contiene algunas trampas: los casos tendrán que ser estudiados por el juez correspondiente, atendiendo siempre a las consideraciones de la fiscalía y de las personas implicadas. Así pues, la aplicación de la ley se verá limitada dependiente de quién sea el denunciante y quien sea lo denunciado, y de las posibilidades económicas y materiales del último. Igualmente, toda persona condenada por actos terroristas será excluida automáticamente, abriendo así la posibilidad que la ley no sea aplicable a los elementos más combativos del movimiento, que fueron acusados de terrorismo. Esto nos hace dudar que se aplique totalmente y nos muestra, una vez más, como dentro del Estado capitalista toda victoria tiene que ser luchada hasta el final, y puede volverse su contrario si la fuerza popular no la consolida y la hace valer.

Cómo hemos dicho al principio, el objetivo de la amnistía es la resolución del conflicto entre la oligarquía financiera española (incluyendo su rama catalana, la opuesta en la independencia) y la gran y media burguesía independentista catalana, que hizo una apuesta para forzar un pulso en el Estado por o bien obtener una mejor posición dentro de este o bien conseguir convertirse un país independiente sin bajar de nivel en la cadena imperialista. Este carácter de clase se hace evidente por el hecho que la negociación se ha llevado a cabo en todo momento por partidos representantes de estas clases; el PSOE por un lado y Junts y ERC por la otra.

A pesar de que parezca que Junts y ERC han salvado en el pueblo catalán de la represión de la Estado Español, esta ha sido la única forma de poder salvar a todos sus partidarios y representantes locales que participaron en la rebelión (altos funcionarios y cuadros técnicos de la Generalitat y del Parlament, alcaldes, regidores, etc.), así como a la parte menos beligerante de las clases populares catalanas que participaron en las manifestaciones. Y es que para ver el carácter burgués de estos partidos solo hay que ver el trato especial que recibieron sus integrantes en la prisión [5].

También es importante recalcar que el papel antagonista del PP y Vox tiene un componente importante de teatro mediático: por un lado, Vox hace por mantener encendida la amenaza contra la integridad territorial a pesar de que el Procés ya se ha agotado, pues es su bandera y principal signo distintivo; mientras que el PP, ante la presencia de un competidor a su derecha, no puede quedarse atrás. De todos modos, y a pesar de que su papel antagónico sea más de cara a la galería, tenemos que ser conscientes de que representan a diferentes facciones de la burguesía y las capas medias de la sociedad, como ya hemos analizado en un artículo previo [3]. En este sentido, PP y Vox, sí que tienen la intención de excluir de la aplicación de la ley a la parte más grande posible de los represaliados independentistas, usando su gran influencia al si del poder judicial.

En definitiva, a primera vista parecería que la apuesta realizada por la burguesía catalana haya tenido un balance negativo para ella, dada la represión que sufrieron sus representantes y la evidente derrota electoral, debida en buena parte a la abstención de sus bases. Esto no es del todo cierto; a pesar de todo, han conseguido mantener su posición como fuerzas clave dentro de la correlación de fuerzas dentro del Estado. Algunos hechos que refuerzan esta idea son: el perdón de parte de la deuda catalana [6]; el traspaso de ciertas competencias en la Generalitat, como las de Cercanías; la financiación completa de las fuerzas de la orden de la burguesía catalana, los Mossos; una posición ventajosa dentro del plan nacional de reindustrialización, materializado ahora mismo en la reapertura de la fábrica de Nissan [7]. De este modo, los sectores más posibilistas, encarnados por ERC y el ala más pragmática de Junts, consideran que pueden dar por parcialmente realizados algunos de sus objetivos, y, así, el proyecto de conseguir un referéndum para la nación ha quedado olvidado en un cajón [8], a pesar de que de vez en cuando lo saquen si los conviene para los ciclos de campaña electoral [9].

Resumiendo, celebramos la ley de amnistía por su posible aplicación en el pueblo catalán que luchó justamente contra la represión de la Estado Español. Sin embargo, entendemos que el objetivo de esta ley es la pacificación del conflicto una vez este ya no es de interés por la burguesía catalana. La ley de amnistía dio fin a un periodo de inestabilidad relevante en la Estado Español, dejando por el camino muchas reivindicaciones democráticas y antirrepresivas por las que las clases populares han luchado en este conflicto. Estas son tareas democráticas que permanecen incumplidas en el seno del Estado Español: una muestra más de que al capitalismo es imposible dar solución a la opresión nacional; únicamente es posible acabar con la opresión de la nación dominante mediante una revolución socialista liderada por la clase obrera, una revolución proletaria que ponga firmemente sobre la mesa el derecho de autodeterminación de las naciones oprimidas que existen en la Estado Español, dejando a la voluntad de las naciones oprimidas la libre elección de su futuro.

[1] https://somosrevolucion.es/1-doctubre-de-2023-la-lluita-pel-dret-a-lautodeterminacio-i-les-contradiccions-al-moviment-independentista/
[2] https://somosrevolucion.es/el-gobierno-a-la-baja-psoe-sumar-pacto-de-investidura-amnistia-y-repaso-del-gobierno-saliente/
[3] https://somosrevolucion.es/comunicat-eleccions-catalunya-2024/
[4]Cesar Lorenzo, Carceles en llamas, El movimiento de presos sociales en la transición. Virus editorial, 2013
[5] https://fuig.noblogs.org/post/2021/06/26/com-ha-estat-el-pas-per-la-preso-dels-presos-politics-catalans%E2%80%A8/
[6]
https://www.expansion.com/economia/politica/2023/11/02/6543d242e5fdea87358b457f.html
[7] https://www.thenewbarcelonapost.com/chery-y-ebro-cierran-el-acuerdo-para-reactivar-la-antigua-fabrica-de-nissan/
[8] https://elpais.com/espana/catalunya/2023-11-09/junts-y-esquerra-se-desvinculan-de-la-propuesta-de-la-cup-para-un-nuevo-referendum-en-cataluna.html
[9] https://elpais.com/espana/elecciones-catalanas/2024-04-02/el-gobierno-rechaza-de-plano-la-propuesta-de-referendum-en-cataluna-no-y-no.html

Otros artículos

Crònica 1 de Maig Barcelona

Versión en castellano disponible en el siguiente enlace: https://revolucion-prt.es/cronica-1m-barcelona-cast/ En el marc d’aquest Primer de Maig, des del Partit Revolucionari de les i els Treballadors a...

El treball continua sent central

Puedes leer la versión en castellano de este artículo en el siguiente enlace: https://revolucion-prt.es/el-trabajo-sigue-siendo-central/ El treball modela les nostres vides Cada dia, milions de persones prenem decisions...

Anàlisi sobre l’avanç del feixisme i l’ofensiva reaccionària

Versión en castellano disponible en el siguiente enlace: https://revolucion-prt.es/analisis-sobre-el-avance-del-fascismo-y-la-ofensiva-reaccionaria/ 1. Clarificació preliminar i situació actual La contribució següent forma part d'un període d’intens treball ideològic i polític...