Crida a la manifestació del 30N, València

L’Estat continua mantenint l’ordre establert pel benefici empresarial

Ha passat un mes des de la tragèdia de la DANA. L’Estat ja ha desplegat molts dels recursos que legítimament es demandaven per part de les masses, després d’un abandonament que, en molts casos, va arribar a més d’una setmana en zones destruïdes. No obstant, tot i este desplegament, la situació en la zona afectada continua sent catastròfica. En publicacions i comunicats previs, ja vam dir que era molt necessari posar a funcionar la maquinària productiva, logística i de distribució al servei de la reconstrucció. Res d’açò ha passat i, en gran mesura, per això la situació continua com està. Ni s’ha portat maquinària pesada dels diferents monopolis industrials i de la construcció; ni s’ha posat les cadenes logístiques i de distribució dels grans monopolis agroindustrials per pal·liar els efectes de la fam; ni s’ha posat sobre el terreny tot el coneixement de les indústries dels diferents sectors a lluitar contra la tragèdia. L’Estat, front a l’elecció sobre si aprovar lleis per posar a funcionar tota esta capacitat productiva o, mantindre l’ordre per no tocar els beneficis dels monopolis, ha triat l’opció B.

Malgrat el seu caràcter progressista, el govern central, que és qui ha d’aprovar un estat d’alarma que permeta aprovar les lleis que es comenten al paràgraf anterior, és ben conscient que, li agrade o no, ha de gestionar els interessos de l’oligarquia financera, perquè és allò que li dóna estabilitat. No han sigut capaç d’aprovar la més mínima llei que toque els seus interessos per facilitar la reconstrucció de la tragèdia. Es confirma que l’Estat té un caràcter de classe i és de tot punt irreformable, que va més enllà de l’aprovació o no d’ells.

Contra el lucre a costa de les nostres vides

En este context en el que ara pareix que res ha passat, mentre al sud del Riu Túria la situació continua sent catastròfica, determinats sectors de la producció, no només no han posat res dels seus recursos, sinó que s’han enriquit amb esta tragèdia.

• Immobiliàries que estan taxant habitatges de forma massiva per paquets per a especular. Si la situació de l’habitatge era ja dramàtica i brillava per l’absència de mesures concretes per a lluitar contra l’especulació, ara tenim els mateixos monopolis especulant en base a una tragèdia humanitària. Què va a passar amb els xicotets propietaris? Què va a passar amb els llogaters? Es van a implantar mesures per controlar els preus o la compra massiva de pisos per part d’especuladors? Es va a donar alternativa habitacional?

• Assegurances que no van a cobrir les pèrdues de milers de persones que formen part del poble (xicotet burgesos, semiproletaris, classe treballadora, proletaris…) i que s’hauran de cobrir amb el finançament públic sostingut pel poble. Sabem que les assegurances són un frau protegit per l’Estat, que en situacions de vertadera necessitat defugen de pagar, deixant al poble abandonat. A més, no existeix opció per part de milers de treballadors i treballadores, i més sectors del poble, com a alternativa a les assegurances, a banda de no disposar de mitjans jurídics per combatre’ls.

• Sector automobilístic que va a enriquir-se enormement amb la venda de nous vehicles arran de tots els que s’han perdut, sense haver posat tampoc la seua producció al servei de la tragèdia, i és particularment important dins del sector productiu espanyol. Va a produir-se una bambolla especulativa, i no s’ha posat moltes mans i coneixements d’esta indústria mentre fàbriques com Ford continuen en ERTE.

Corrupció i vergonya de la política burgesa

Després d’una de les majors manifestacions més grans de la història de València, on legítimament es va demanar la dimissió dels responsables polítics de la tragèdia, hem vist com al govern autonòmic, Mazón no només ha dimitit sinó que: ha contractat empreses a dit implicades en la trama Gürtel a enriquir-se amb la tragèdia; ha posat a militars al capdavant del govern, dels quals no sabem els seus draps bruts i corrupteles; i ha llevat els límits salarials del Consell. Açò no passa perquè sí, sinó perquè Mazón necessita, en el moment actual, el suport de diferents sectors de l’Estat, així com de diferents parts de la burgesia.

A més, unit a la poca vergonya del govern autonòmic, s’uneix la insuficiència de les mesures per part del govern central en matèria laboral. Poca contundència amb els permisos retribuïts, que acabava als quinze dies, i escassa claredat amb les alternatives habitacionals i els mitjans d’accés al treball. Com a conseqüència d’açò, s’estan produint casos de treballadors que estan havent d’anar al treball usant hores i hores no retribuïdes del seu temps, perquè la seua empresa ha posat «mitjans».

No a la repressió dels manifestants

Des del PRT, a banda de tot allò esmentat, volem denunciar i mostrar la nostra solidaritat amb aquelles persones que van ser reprimides durant les legítimes protestes durant la darrera manifestació.

L’Estat mostra de nou que va a reprimir a les masses i al poble per a mantindre l’ordre establert.

És per tot açò que, des del PRT, animem a acudir a la manifestació del dia 30 per a demanar la dimissió de Mazón, però a banda d’açò, fem les següents reivindicacions:

• Aprovació de lleis per posar en funcionament la capacitat productiva al sector de la tragèdia.

• Limitació del preu del lloguer a tota l’àrea metropolitana de València i limitació de la compra de pisos en massa per part de monopolis.

• Obligatorietat per part de les assegurances de cobrir les despeses d’aquells que ho han perdut tot.

• Reforçament dels transports públic per facilitar l’accés a les zones afectades.

• Arxiu i absolució de tots els casos de repressió a manifestants en les darreres protestes.