Versión en castellano:
https://somosrevolucion.es/19-o-valencia-contra-especulacion/
La plataforma València no està en venda ha tornat a constituir-se, aglutinant a totes les organitzacions dels barris, de la lluita per l’habitatge i de defensa del territori per a organitzar una mobilització massiva i popular. Ens alegrem enormement del renaixement de la plataforma, i aspirem al fet que la manifestació del 19 d’octubre siga la primera acció d’una coordinadora que té grans tasques per davant.
Des del Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT) donem suport a la convocatòria i fem una crida a acudir a la manifestació, particularment a la columna sud, bé siga amb el bloc organitzat per Joventut Revolucionària, bé siga amb la Assemblea de Barri de Montolivet, en la qual participem.
Vos esperem el dissabte 19 d’octubre a les 16.45 en el punt d’inici de la Columna Sud: Parc Central (Porta de Filipines), així com el divendres 18 a les 17.00 en l’assemblea oberta de preparació del bloc revolucionari (per a això us animem a contactar amb @joventutrevol).
La lluita contra l’especulació capitalista requereix trencar i superar el reformisme
La situació de l’habitatge és insostenible per a la classe obrera i les capes populars tant al País Valencià com en la resta d’Espanya. El preu de l’habitatge al País Valencià s’ha incrementat un 117% des de 2015, mentre que els salaris només han pujat un 18%. El lema “València s’ofega” reflecteix aquesta realitat.
Enfront d’aquest problema la posició de molts partits i organitzacions reformistes és assenyalar la turistificació com la seua causa. És evident que el sector turístic agreuja els afectes de l’especulació immobiliària, i és just rebel·lar-se perquè aquest negoci del qual trauen rendibilitat un grapat de capitalistes no siga a costa de la misèria de la resta del poble. Però la qüestió és que no és ni l’única ni la principal forma en la qual la classe capitalista ens explota fora del treball: la principal forma és amb l’increment dels preus de l’habitatge, particularment amb el lloguer.
Amb el turisme limitat, si el lloguer segueix desregulat com fins ara, els preus continuaran augmentant. L’orientació principal ha de ser voltar i limitar els interessos dels especuladors, i la reivindicació principal ha de ser reduir dràsticament el lloguer.
A València, Compromís i Podem han governat la ciutat i l’autonomia de 2015 a 2023, període en el qual s’ha doblat el preu de l’habitatge. Després de dues legislatures en el poder, ara reivindiquen l’augment de l’habitatge públic (mitjançant construcció, sense fer menció a l’expropiació), i limitar la construcció especulativa i el preu del lloguer. Què podem esperar del reformisme sinó la mateixa gestió maquillada de la mateixa misèria capitalista de la qual han fet gala fins ara?
El reformisme usa com a cap de turc el turisme perquè és una manifestació de l’especulació capitalista fàcilment identificable, amb el que redirigeix la ràbia de les masses cap a l’estranger que està ací de pas (o l’inversor estranger), en comptes de cap als grans especuladors capitalistes, els principals beneficiaris de la nostra misèria.
Aquesta és la realitat en tots els nivells: el govern central, amb PSOE i Sumar al capdavant, acaba d’impulsar un paquet d’ajudes per al lloguer davant les àmplies mobilitzacions a Madrid. Això són diners públics (que provenen de l’esforç i suor de la classe treballadora, bé siga d’impostos directes, bé d’impostos als beneficis de les empreses que obtenen per aquest treball assalariat) que serà transferit als rendistes, per mitjà dels arrendataris com a mers testimonis, donant ales a majors increments del preu de l’habitatge i el lloguer. La “Llei d’Habitatge” continua sent un dels grans fiascos de la legislatura, que no ha canviat gens la situació. Sumar va proposar a la fi de 2023 l’anomenat “pacte d’Estat per un turisme just”, consistent a reduir el nombre de creuers i vols curts, així com tancar els comerços en diumenges. La gran proposta de Sumar és el que passarà igualment quan la inflació i l’estancament arribe a l’albor de la crisi econòmica, gràcies per tant!
Tot això mostra la incapacitat del reformisme i la socialdemocràcia de cara a aportar mesures que vertaderament puguen acabar amb el robatori sistemàtic al qual els capitalistes ens sotmeten amb l’habitatge. Ells ho atribuiran al fet que no tenen suficients vots, suficients poltrones des de les quals impulsar les lleis que ho canviarien tot. Però en realitat, aquesta incapacitat del reformisme és fruit de la seua pròpia naturalesa de classe: són els gestors d’esquerra de la misèria capitalista, més incapaces d’oferir les més miserables molles a més feble és el moviment revolucionari.
L’única ferramenta que té la classe treballadora, per tant, és l’organització popular.
Per tot això, cridem a la independència de la classe treballadora i els moviments populars, a trencar amb la socialdemocràcia i el reformisme, i reproduïm ací les reivindicacions del moviment per l’habitatge:
- Denunciem als governs central i autonòmic com a responsables, i als grans especuladors, com a representants dels interessos de l’oligarquia financera en el sector, com a principal enemic.
- Denunciem que l’habitatge siga un bé d’especulació i no un dret garantit.
- Animem a totes les classes populars valencianes no sols a acudir a la manifestació, sinó a organitzar-se en col·lectius i sindicats i que aquests siguen espais democràtics, amb la vocació d’organitzar àmpliament al poble, eines de lluita amb un caràcter de classe i independent.
Trenquem amb el reformisme i rebutgem tota il·lusió!
Organitzem l’ofensiva contra l’especulació capitalista!
Portem a la classe treballadora al capdavant de la lluita popular, contra el capitalisme i per la revolució!
